Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

5 de gener de 2013
5 comentaris

Vull que la plaça d?Espanya es digui plaça d?Espanya

Els catalans, tothom n’és sabedor, som campions en la tinença i possessió d’idees genials com ara voler canviar el nom de la plaça d’Espanya per plaça Moisès Broggi (…)

Feia temps que la meva oïda no percebia una pallassada de tal magnitud; la plaça d’Espanya s’ha de continuar dient plaça d’Espanya, ho exigeixo, i al doctor Broggi –que en pau descansi, li trobarem, sens dubte, el carrer o plaça que millor s’escau.

 

Servidor, quan sento al nou sobiranisme parlar de respecte i potenciació de la pluralitat, me’l crec, i penso que aquesta no és pas una aposta tàctica, si no de caràcter estratègic (per a mi, aviso, si que ho és, d’estratègica, l’aposta).

 

És per això que em sobta la poca visió, com és de tancat amb pany i clau el món mental de certs compatriotes; ¿què no saben que fer el canvi de nom és una agressió al sentiment i a la raó de molts conciutadans? ¿Que l’eliminació del nom sacseja catalans nascuts fora del país, catalans nascuts al país –com és el meu cas, i tutti quantti?

 

No és pas així com bastirem el país, la societat que volem. No. El que ens manca, però, és greu: intel·ligència, capacitat d’escoltar, de posar-se en la pell de l’altre, no voler repetir els errors i/o les mancances de l’adversari.

 

Feu-me cas, defugim conflictes de símbols, qüestions de noms, declaracions prematures o contraproduents.

 

Per ser més explícit: primer, això que dic és tan important que no sols no penso signar la refotuda crida, si no que signaré qualsevol petició que hi vagi en contra; segons, amb iniciatives d’una tal genialitat que regala la campanya i la iniciativa a l’adversari, no caldrà convocar cap consulta: la perdrem amb tota seguretat!!!

 

http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

  1. Sense entrar en el tema del nom de la plaça, a tots els “extrangers” que em demanen perquè a Catalunya hi ha aquest sentiment “tan independentista”, jo els hi pregunto d’on són [nascuts]. Q!uant em dieun el nom de l’Estat (qüasi bé sempre llatinoamericà), jo els hi demano el perquè van voler ser independents de la “metropoli”. Aleshores comprenen els nostres dessitjos de llibertat.

    Als “espanyols” (a la gran majoria), això de sentir-se lliures i respectats com a persones i com a comunitat, és hi va gran (sols recordar el crit de “¡Vivan las caenas!” de l’anomenada “Guerra de la Independencia” del 1808). O fer un repas de la història de España: la cronològia està qüasi bé monopolitzada per dictadures, cops d’Estat i guerres fraticides… Tot això barnitzat amb un fort concepte nacionalcatòlic d’impostura moral i d’el·liminació de qui no pensi com pensa la majòria.

    Respecte a les signatures, personalment jo no signaria amb segons quins “companys de viatge”… Per responsabilitat, més que res.

    Atentament

  2. Places de Espanya o del Caudillo a banda.

    Fins i tot a l’actual estat espanyol el que són simpatitzants del Barça

    poden ser ser-ho i anar-hi inclós tanmateix en el paquet

    per què el Barça no és l’equip espanyol per excel.lència,

    al contrari que el Reial Madrid.

    D’altra mena no serien seguidors del Barça

    si no més bé de l’Espanyol de Barcelona

    amb tot el respecte pels seguidors de l’Espanyol.

  3. També hi ha carrers Isabel II de les Espanyes, Col.legis Conde Duque de Olivares, Plaza del Caudillo, etc des del passat. Per posar un nom, anem a Google Maps i ens preguntem perquè existeix Pasaje Francisco Franco, Agullent, València. Va ser un dictador, va causar 1 milió de morts, i moltíssima gent que va al Valle de los Caidos també l’admira, en fan loteria i tot. Potser l’autor d’aquest “no vull que canviï” ens pot dir perquè hem d’acceptar un nom de plaça que no és d’aquí, tot i que la 1ª vegada que van dir Hispània era al Guadalquivir i la 2ª a l’Ebre, el que ha resultat ha acabat sent més que un punt geogràfic una excusa. Hi ha més gent que vol a Broggi que gent que vol Espanya, mira les votacions del 25N. Però, ai las, no a tothom li agrada deixar la seva IP, nom i més a una site… Per cert, autor, ets del PSC?
  4. Si l’origen del nom de plaça d’Espanya és una conseqüència del 1714, ja l’hauríem d’haver canviat, certament.
    Si Espanya és mereix tenir-hi una plaça a Barcelona, ja la hi posarem, però una que no estiga tacada de sang, una per voluntat dels catalans, com hi deu haver carrers amb noms d’altres països, amics o no.
    Tot i que jo m’estimaria més posar-li (a una altra plaça) el nom de plaça dels Castellans, en honor als immigrants d’aquell país que no fa gaire vingueren a casa nostra, això sí que seria més just i ètic, que no dedicar una plaça a Espanya, un estat que ens té colonitzats tres segles.

    Per cert, l’apunt del blogaire és insultant, a més a més no han quedat gens clars els motius de la seu posicionament.

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!