Els catalans, tothom n’és sabedor, som campions en la tinença i possessió d’idees genials com ara voler canviar el nom de la plaça d’Espanya per plaça Moisès Broggi (…)
Feia temps que la meva oïda no percebia una pallassada de tal magnitud; la plaça d’Espanya s’ha de continuar dient plaça d’Espanya, ho exigeixo, i al doctor Broggi –que en pau descansi, li trobarem, sens dubte, el carrer o plaça que millor s’escau.
Servidor, quan sento al nou sobiranisme parlar de respecte i potenciació de la pluralitat, me’l crec, i penso que aquesta no és pas una aposta tàctica, si no de caràcter estratègic (per a mi, aviso, si que ho és, d’estratègica, l’aposta).
És per això que em sobta la poca visió, com és de tancat amb pany i clau el món mental de certs compatriotes; ¿què no saben que fer el canvi de nom és una agressió al sentiment i a la raó de molts conciutadans? ¿Que l’eliminació del nom sacseja catalans nascuts fora del país, catalans nascuts al país –com és el meu cas, i tutti quantti?
No és pas així com bastirem el país, la societat que volem. No. El que ens manca, però, és greu: intel·ligència, capacitat d’escoltar, de posar-se en la pell de l’altre, no voler repetir els errors i/o les mancances de l’adversari.
Feu-me cas, defugim conflictes de símbols, qüestions de noms, declaracions prematures o contraproduents.
Per ser més explícit: primer, això que dic és tan important que no sols no penso signar la refotuda crida, si no que signaré qualsevol petició que hi vagi en contra; segons, amb iniciatives d’una tal genialitat que regala la campanya i la iniciativa a l’adversari, no caldrà convocar cap consulta: la perdrem amb tota seguretat!!!
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Als “espanyols” (a la gran majoria), això de sentir-se lliures i respectats com a persones i com a comunitat, és hi va gran (sols recordar el crit de “¡Vivan las caenas!” de l’anomenada “Guerra de la Independencia” del 1808). O fer un repas de la història de España: la cronològia està qüasi bé monopolitzada per dictadures, cops d’Estat i guerres fraticides… Tot això barnitzat amb un fort concepte nacionalcatòlic d’impostura moral i d’el·liminació de qui no pensi com pensa la majòria.
Respecte a les signatures, personalment jo no signaria amb segons quins “companys de viatge”… Per responsabilitat, més que res.
Atentament
Fins i tot a l’actual estat espanyol el que són simpatitzants del Barça
poden ser ser-ho i anar-hi inclós tanmateix en el paquet
per què el Barça no és l’equip espanyol per excel.lència,
al contrari que el Reial Madrid.
D’altra mena no serien seguidors del Barça
si no més bé de l’Espanyol de Barcelona
amb tot el respecte pels seguidors de l’Espanyol.
Si Espanya és mereix tenir-hi una plaça a Barcelona, ja la hi posarem, però una que no estiga tacada de sang, una per voluntat dels catalans, com hi deu haver carrers amb noms d’altres països, amics o no.
Tot i que jo m’estimaria més posar-li (a una altra plaça) el nom de plaça dels Castellans, en honor als immigrants d’aquell país que no fa gaire vingueren a casa nostra, això sí que seria més just i ètic, que no dedicar una plaça a Espanya, un estat que ens té colonitzats tres segles.