Jo recorde un Benidorm
llunyà, pacífic, tranquil: (…)
Eren tranquils els crepuscles
I eren tranquils els matins
és un Benidorm remot,
de cel ampli i aclarit,
de tertúlies apacibles
mentre arribava la nit.
A migdia, jo recorde
roques d’un sol decidit.
Recorde reixes ventrudes,
la remor d’un mar antic.
El pintor Lozano
deuria anar per allí.
– Benidorm ha canviat;
i encara té el seu encís.
– Retrobe en Gabriel Miró
aquell Benidorm tranquil…
. Obra periodística. Vicent Andrés Estellés. Edició i pròleg de Víctor Mansanet. Editorial Denes. Paiporta, l’Horta. 2003.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!