Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

26 de setembre de 2006
0 comentaris

Viana do Castelo

Divendres 17 d?agost (Sexta feira)

Des de Guimaraes (…)


anem a buscar la costa, a retrobar el gran blau: l?oceà magnificent d?horitzons esbatanats. Passem pel costat d?una enorme Braga. País de boscos, ben clenxinat, de mitja muntanya ?que en diuen en ciclisme-. Pobles, pobles, i més pobles. Viles i llogarrets. Força endreçat, tot plegat.

Fem cap al nord. Al fons, veig l?imponent muntanyam de Tras os Montes, la pàtria del grandíssim Miguel Torga, un dels gegants de la literatura portuguesa del segle XX ?i del qual n?he llegit tots els seus diaris-: no en tinc paraules: inenarrable!.

Important embús, a l?entrada de Viana. Poc a poc. Ja a dins decidim d?anar a Santa Luzia: la muntanya, l?església, les restes arqueològiques ?perfectament i posivitivament excavades-, i el record d?una anterior estada en una Pousada ?parador que en diriem aquí-.

Una gentada, com sempre, a dalt: visió panorama del meravellós estuari del riu Lima, el qual rega la vila i els entorns. Imatges de l?oceà, del delta, i de la comarca, amb dotzenes de quilòmetres de visibilitat clara i ferma.

Anys enrera, hi vam estar, també, a Viana. Ferem recer en un palau ben cèntric, regentat per nobles empobrits que miraven de treure profit al llavors incipient turisme d?habitacions. Un matrimoni gran amb el qual la vam fer petar. La cambra era al primer pis, en un llit d?aquells alts, amb un matalàs que et xuclava, d?uns 300 anys. Tot decorat com cal.

Meravellòs el casc antic, net, polit, esglesies i esglesioles ben restaurades. Visita obligada a una nodrida llibreria ?llavors era novetat una extensa biografia d?Alvaro Cunhal, el llegendari secretari general del Partit Comunista. Persona admirable. Poeta, artista, intel.lectual, fill de família burgesa, empresonat i escàpol d?una de les presons salazaristes més esgarrifoses i recollit per un submarí soviètic davant les costes portugueses-.

Ens varem atipar de pastissets, allà; pura delícia. Una joia, la vila.

Compro i llegeixo Público:

  • Exercito libanés volta a fronteira com Israel quarenta anos despois.

  • Imigraçao: Canárias pedem gabinete de crisi para tratar ilegais.

  • Entrevista José Mourinho: Nao pondero a hipotese de nao ganhar nada.

Subratllar que les necrològiques dels diaris, aquí a Portugal, incorporen les fotos a color dels finats.

Mica en mica, ens acostem a la frontera. Fem camí seguint la costa, el gran blau ens acompanya i ens esguarda. Arribem al Minho, cap pont, hem de girar cap a la dreta per trobar l?antiga frontera internacional ?de què, si Galiza i Portugal són la mateixa nació?!-, esclar, me n?oblidava, que Galiza és Espanya, i Espanya té al.lèrgia a la diversitat i a la democràcia.

Fi de trajecte, doncs, d?un nou viatge a Portugal; l?any vinent més.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!