Efectivament, i sense cap sorpresa, la reunió Mas-Rajoy, no va anar bé. Topen, la voluntat de l’estat de seguir no igual sinó pitjor –recentralització i capidisminució de les autonomies. Ni estatut, ni federalisme, ni pacte fiscal. Res de res. Senyor Rajoy, gràcies per ser clar i per no fer-nos perdre més el temps (…)
Va quedar clara, doncs, la voluntat zero de l’estat de no tocar ni una coma de l’actual model de finançament autonòmic. Ens han dit no. I a partir d’ara, res ens lliga per fixar un nou full de ruta, i per apostar per una via catalana pròpia.
El Govern ha demostrat els darrers dies prou cintura, prudència i gosadia perquè hi confiem en una conducció adequada del nou procés que s’obre per un nou Estat català a Europa.
Mentrestant, el govern espanyol no para, dia si dia també, per fomentar la por, amb un aplec d’afirmacions del tot risibles, i que, per tant, no mereixen cap comentari.
El temps ha mudat -fins i tot la premsa estrangera se n’ha adonat!; és hora de prudència i fermesa i no pas de conservadorisme, paràlisi i decadència.
La setmana vinent, el Govern tractarà de trobar el màxim consens polític en el marc del debat al Parlament de Catalunya, i amb consens o sense, acordarà donar la veu al poble català a través d’unes noves eleccions nacionals.
S’ha clos una etapa. I en neix una altra de ben diferent. El poble, hi torno, dirà la seva. Ens calen, doncs, camins clars, compromisos electorals ferms, i una majoria esclatant en favor de l’estat propi.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!