Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
quins dies déu meu (…)
perdre mica en mica el cap el senderi no recordo res em diuen una cosa i en un tres i no res ni fava a casa no trobo res esclar com canvio les coses de lloc i les deso en llocs diferents cada vegada no li ho desitjo ni al meu pitjor enemic això també vés quina pega tinc un mal de cap horrible aquí dalt de tot sí i també aquí toca toca darrera va ser per la caiguda a l’abril quan dalt d’un banquet mirava de posar a l’hora el rellotge prou saps que m’agrada que tot vagi a l’hora de cop em va venir un cobriment de cap i pataplaf a terra parant el cop amb el cap mig estabornida i fa poc i per acabar-ho d’adobar l’operació de cataractes primer en un ull i per acabar-ho d’adobar fa mesos que he deixat de prendre les pastilles per tiroides depressió tensió alta colesterol i esclar estic com una coca de tota manera estic contenta ara menjo més bé i hi hem tornat de nou a la cosa aquesta de les pastilles vinga pastilles de totes les mides i colors llàstima de l’erupció dels granets que m’han sortit pertot arreu provocats pel Nolotil que no t’ho havia dit? sí home que quan em van operar a l’Hospital municipal van descobrir-hi que no podria prendre certs medicaments en tinc una medalleta que ho posa penjada aquí al coll m’han dit que no me la tregui mai i me l’he treta sí ja ho sé que he fet mal fet que perquè? doncs perquè hi deixa una taca fosca i fa brut a la pell el cas és després de tot això que a estones recupero la memòria em revenen les coses detalls de fa molt de temps i de fa poquet saps que em passa també? doncs que hi vaig al mercat a comprar i quan hi sóc no me’n recordo què hi faig allà i me’n torno sense res tot amb tot n’estic més bé ja veuràs com a poc a poc recupero també la memòria menjar poc i pair bé que en diuen em sap greu molt de greu les molèsties que causo al veïnat però estic sola i és el que ens passa als vells vell i sol no hi ha pitjor desgràcia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Escric açò per a queixar-me a la rosa dels vents.
Com és possible que al Vila haja estat tot el dia penjat i cap, ni un, ha desat res ?.
Enhorabona per la teua sensibilitat i tendresa humanes.
Brutalment teu, Josep.