Aquestes setmanes m’he enrojolat de vergonya i de fúria per l’actitud de rectors i autoritats acadèmiques del tot intolerable i d’una gran botifleria cap el país i cap el català. Actituds que bé mereixerien la dimissió o destitució d’alguns ells. El que ha succeït a l’entorn dels requisits lingüístics del nou professorat que vulgui impartir la docència al nostre país clama al cel i fa palès com som de lluny de la normalitat com a nació (…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“L’únic que explica i justifica el rebuig a la normalitat és el petit detall que encara no som independents.”
Aquest petit detall comença a carregar. Quina excusa!
Mare meva…