Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un país seriós (i amb Alemanya com a referent)
No, no som el país, la nació catalana que creiem ser, que ens imaginem. Ens manca ambició, tossuderia, voluntat de fer bé les coses. Ara, immersos en una crisi econòmica colossal, que serà llarga, que caldrà conduir amb un ajust contundent, sent austers, i, a l’ensems fent reviscolar l’economia, cal aprofitar la crisi no sols per reconstruir i refer la societat, sinó, també, per reinventar-nos (…)
Ens cal un nou model econòmic: exportador, diversificat, sobre una renovada base industrial –que ens la que ens ha fet com som-, amb un terciari al dia, basat en les noves tecnologies, amb una agricultura ben dimensionada i moderna.
Des del meu punt de vista, ens cal un viratge històric: el model de Catalunya no són pas els països del migdia europeu, de l’Europa mediterrània (nacions, estats, poc embastats, a mig fer, on la indolència, l’anar fent, el qui dia passa any empeny, la poca productivitat, hi campen pertot). No, aquests no són els models. El model, un d’ells, almenys, és Alemanya.
Un país competitiu, que mira per la cohesió, on es treballa de valent, un país que no estira més el braç que la màniga, que és auster, que tracta de què quadrin ingressos i despeses.
Aquesta és la Catalunya que ens cal. Un país que viu dels seus recursos, que es dota de l’estat de benestar que ens puguem pagar. Un país ambiciós, tossut, obert, solvent, democràtic, com cal, una nació lliure, un nou estat d’Europa, sí, però per damunt de tot, un país seriós i ben endreçat.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!