Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un excepcional llibre polític: A novísima dereita e nós (Manuel M. Barreiro)
Per casualitat, i gràcies a la lectura d’un apunt d’A Nosa Terra –òrgan fundat per en Castelao, el Joan Fuster gallec, i òrgan del Bloque Nacionalista Galego-, i que tinc per bon costum de llegir-lo cada dia, he descobert un autor i un llibre formidable. L’autor és periodista i ha estat cap de gabinet d’Anxo Quintana, anterior vicepresident de la Xunta de Galiza en representació del BNG (…)
En tradueixo alguns paràgrafs i frases:
. L’autonomisme –del nou president de la Xunta- té el mateix principi actiu que la Santíssima Trinitat i és el que permet, “en perfecta síntesi”, una triple identitat gallega-espanyola-europea.
. L’autogovern no és una fi, pel president de la Xunta, és un simple mitjà regit pel principi d’eficàcia. Aquest caràcter instrumental s’acompanya del propòsit de no alimentar la espiral reivindicativa.
. Nova Xunta: Feijóo més que decisors polítics experimentats designà administradors generals.
. Els resultats electorals de l’1-M –les darreres eleccions gallegues- representaren la detenció brusca i traumàtica d’un temps de canvis a Galícia.
. La pràctica avícola de Núñez Feijóo en el que fa la llengua pròpia “no és pas imposar sinó promoure l’ús del gallec”. El seu galleguisme és inèdit, i sense conseqüències que té per excel·lència ser incolor i insípid.
. Polítiques familiars del nou president: la família no és només “la darrera xarxa de seguretat de les persones”, sinó també la instància primera de socialització de l’obediència i, com apunten tots els sondeigs sobre comportament electoral, un espai determinant per a la fixació de les preferències polítiques. Saben que les polítiques amigables amb les famílies son el ciment de la seva hegemonia futura.
. L’elecció dels mitjans de comunicació com a escenari principal de la política és l’ocàs de la participació dels partits, soterrant la seva condició d’intel·lectuals col·lectius, promouen la personalització dels projectes polítics i enforteixen la seva teatralització comunicativa.
. Si el líder és el missatge, el missatge dels partits de l’oposició són decebedors. El PSdeG s’acomoda a un liderat de reajustament i el BNG estrena, de fet, un temps de regència per a procurar-se un nou líder.
. Actualment, el conservadorisme del PPdeG no és dinàmic sinó reactiu. Núnez Feijóo és un tecnoconservador abduït per qualsevol formulació ideològica (sigui lliberal, antiliberal o paralliberal) que li permeti convertir el passat (més passat) en futur.
. El “Moviment 1 de Març” és el nostre equivalent del Contracop que Thomas Frank dibuixà a “Què passa amb Kansas? Com els ultraconservadors varen conquerir el cor dels Estats Units”. Feijóo és el profeta armat de la fi de la història i el governador suprem d’un nou temps polític: el futur passat.
. Al nostre president li plau d’adjectivar el galleguisme. Segons sigui l’ocasió és cordial, altres vegades és amigable, conciliador quan no integrador, plural o constructiu. A mi m’agradaria més que el galleguisme de Feijóo fos més substantiu i menys adjectiu.
. El pitjor destí que es vol per als cervells galleguistes és el seu sotmetiment a una política de lobotomització cultura i lingüística. Jacques Attali va caure en la temptació d’oferta de Sarkozy però és més que dubtós que es lliurés al galleguisme minvant de Feijóo.
. Walter Benjamin va ser un dels primers en adonar-se de què el “públic és un examinador, però un examinador distret”. L’atenció discontínua i la distracció dels grans públics és un dels requeriments d’èxit dels mags de la comunicació política.
. Balanç del primer trimestre triomfal de l’Administració Feijóo: les injustícies i els canvis impopulars s’han de fer tots alhora per tal que, pel fet de tastar-los menys, n’hi facin menys mal. Els principis han de ser ferotges. Feijóo, que no és pas menys que qualsevol jove príncep, s’ha entregat a la derogació, demolició i ortopèdia extrema; és una reculada hipnotitzada per la seva política de deconstrucció.
. En el festeig triomfal dels 100 dies hi ha poca persuasió i poca coherència entre les paraules de cordialitat galleguista i l’enderrocament controlat del nostre inacabat país i la seva identitat.
. Isaac Newton insistí en què construïm massa murs i pocs ponts. Els ensenyaments de Mandela tenen el mateix sentit. El discurs de Guillerme Vázquez –nou líder del BNG- únicament ens ha convidat a fer-nos forts darrera de fràgils murs. No podem contentar-nos amb una política de resistència i la seva trama de murs defensius… ens cal l’arquitectura col·laborativa dels ponts i la seducció de portes obertes que convidin a entrar.
. Una oposició irada és una oposició derrotada. Un govern amargat és un govern vulnerable.
. L’estratègia de bilingüisme formal del PP ens encamina cara a un monolingüisme castellà de caràcter irremeiable, aquesta és la solució final a la que aspira el black block que lidera Gloria Lago.
. A PSdeG i BNG qualsevol política que no els assenyali com a socis estratègics els durà, més aviat que tard, a esdevenir, respectivament, un partit complement i una alternativa minoritzada.
. Hom diria que una estratègia de cooperació plena entre Bloque i PSdeG és una il·lusió utòpica, possiblement sí, però hi ha un altre camí: coopetència. La coopetència és l’estratègia de clúster de polítiques de canvi.
. Ralf Dahrendorf estava convençut que els govern sense oposició són una amenaça per a la democràcia. A Galícia Feijóo es mesura amb forces opositores formades en tasques de govern. L’inici de la vuitena legislatura ha mostrat una Xunta ancorada en polítiques d’oposició i una oposició amb accents governamentals.
. Sobre el “patró” català, però amb un parell de talles menys, es va dissenyar l’autogovern de Galícia.
. Diu Feijóo que Galícia no és nacionalista, majoritàriament. Ell advoca per una “via gallega pròpia”. La via quietista. La via del PPdeG és el minimalisme.
. “La Voz de Galicia” –l’equivalent en pes i liderat a LA VANGUARDIA (aquesta nota és meva)- sobreviu com un mitjà de titularitat privada des dels seus orígens, privat, de capital familiar i amb un nivell d’endeutament notable amb la principal caixa d’estalvis del país i, segons els rumors, amb un dels més murris ex empresaris del totxo. En el darrer quadrienni, el diari consumeix “galleguisme desgalleguitzat”. “La Voz de Galicia” i “Corporación Voz” és un dels més eficients i agressius brokers. Política com a informació i desinformació, com a factoria de legitimació i com a principal think tank conservador de Galiza.
. En la Casa Gürtel governa la caixa B, la doble comptabilitat i la doble moral, la confusió entre públic i privat, el repartiment dels pressupostos públics com a botí, el nepotisme, i durant molt de temps, la supèrbia fatxenda de la impunitat. Els fems de Casa Gürtel han abonat, i abonen, les grans majories absolutes del Partit Popular. Els emprenedors de Gürtel feien calés, per ells i per la caixa del partit, engreixant la maquinària de dominació política de Partit Popular.
. Com en el temps d’altra gran crisi de legitimitat del PPdeG, la provocada per la catàstrofe del Prestige, la “Corporación Voz” ha esdevingut el principal partit de la lleial oposició, serà la que gestioni les crítiques per evitar que el desgast esdevingui rèdit electoral per al PSdeG i el BNB i perquè només en comptabilitzi en benefici de la seva facturació. Per venda de diaris mansament crítics. Per favors deguts.
. El 1-M certificà que a les eleccions no només concorren les candidatures partidàries. És per això que la dreta gallega realment existent fraguà una coalició invisible (però clarament audible) que Feijóo va batejar com a Moviment 1 de Març, una formidable acumulació de forces polítiques i socials per aconseguir (amb èxit) un retorn dels conservadors al govern. El Moviment 1 de Març va aplegar el PPdeG amb els interessos de les grans corporacions empresarials, directius i entitats financeres, poderosos grups mediàtics i organitzacions contrareformistes com ara Galicia Bilingüe o les extensions de l’Església Catòlica més reaccionària.
. En 2005, BNG i PSdeG foren a les eleccions acompanyats per la societat civil que mobilitzà Nunca Máis i que després esdevingué, amb Hai que botalos –cal fotre’ls fora-, una alternativa ciutadana per al canvi polític. En 2009 va acudir en solitari el govern bipartit igualment acompanyat dels partits que li donaren assentament social, dramàticament divorciat de la majoria d’agents civils, no adscrits a PSdeG o BNG, que van ser una força decisiva en la derrota de Fraga. El bipartit no quallà cap coalició amb sectors ciutadans i fracassà estrepitosament en la socialització de les polítiques de govern.
. El dia d’avui la política lobbista que acull el Moviment 1-M determina les polítiques governamentals infinitament més que l’oposició parlamentària i els moviments socials progressistes.
. Si es vol donar una nova oportunitat a les polítiques de canvi a Galiza, el millor camí no és una aliança raquítica entre BNG i PSdeG, allò que cal és una gran coalició que recuperi iniciativa política i d’arrossegament electoral a partir de protagonisme dels agents de la societat civil crítica. Creure que només els partits es presenten a les eleccions i que amb l’oferta nua i en solitari de BNG i PSdeG n’hi ha prou per aconseguir el canvi de govern en 2013 únicament ha de servir perquè l’aliança del PPdeG amb els lobbys conservadors n’augmentin el seu domini. Tinguem-ho clar, no n’hi haurà dos sense tres.
“De Paso” és un blog fundat per en Manuel M. Barreiro el 16 de novembre de 2004. El llibre hi conté notes publicades al seu blog, a Caderno de paso –blog integrat en el web d’A Nosa Terra-, el setmanari Tempos Novos, i article de “Disparando aos reloxos, publicats a galiciadiario.com.
En Barreiro, al costat d’en Manuel Rivas i en Suso de Turo, constitueix, sens dubte, i a parer meu -i no vull deixar-me tampoc en Camilo Nogueira, el Michel Rocard gallec-, un fantàstic triumvirat d’analistes i polemistes polítics de gran alçada, que ja voldríem, també, tenir a casa nostra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Muchas gracias por tu cariñosa lectura y por la
traducción a la lengua catalana de los parágrafos escogidos de A
novísima dereita e nós. Gracias de todo corazón sobre todo porque
me permiten saber de tu blog y descubrir muchos temas de reflexión,
preocupaciones y pasiones compartidas, una hospitalaria casa idear nuestras libertades y nuevas felicidades. Un abrazo. Manuel M.
Barreiro