Sembla un miracle, però, sí, Syriza – Tsipras, han tornat a guanyar, i ho ha fet amb claredat i distància respecte als rivals. Ara, sense majoria absoluta, i com abans, hi tornarà a governar en coalició amb una petita formació dretana (…)
Sorprèn la maduresa i habilitat d’aquest jove polític pujat a l’interior del petri i prosoviètic Partit Comunista de Grècia-KKE. Com se sap, Syriza és una amalgama de formacions diverses: trotskistes, socialdemòcrates …, i, sobretot, eurocomunistes (fills del PC de l’interior que marxà, amb cop de porta inclòs, de l’insuportable KKE.
Tsipras, doncs, seguirà conduint la nau. I, ara, amb el suport del gruix de l’esquerra espanyola (PSOE, Podemos, els d’ICV – EUiA, i alguna esquerra europea més).
El primer ministre grec complirà el memoràndum signat. Hi haurà austeritat radical, grans sacrificis, i nombroses retallades (celebro que Podemos els recolzi, no hi ha altra…).
Amb relació de forces adversa; amb una dreta insaciable i sense trellat, els governs –de tots colors-, continuaran en la senda de l’impossible retorn del deute, d’una austeritat bàrbara que empobreix la gent i enfonsa la perspectiva de sortir de la crisi.
A Espanya, si finalment el PP és derrotat, espero i desitjo que governi l’esquerra (PSOE, Podemos) amb el suport del EAJ-PNV, Junts pel Sí, i la minoria nacionalista canària.
Ah, m’agradarà molt veure com l’esquerra espanyola fa com Alexis Tsipras, i pacta una austeritat menys autoritària i radical i, ai! menys escanyadora.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!