Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Mudar en coses importants, després d’anys i panys de provada fidelitat, de bona sintonia, de coincidència programàtica –jo no llegeixo pas per casualitat l’AVUI, me’n sento orgullós, també crític –això sempre-, i si ho faig és perquè hi estic substancialment d’acord amb la seva visió de les coses. És per això que escollir en aquest cas un diari no és senzill; l’aparició de l’ARA m’ha obligat a prendre una decisió (…)
Deixo la subscripció de l’AVUI –avui dijous serà el primer diari sense la cita diària amb el meu periòdic, i després de 3 mesos de prova, opto per l’ARA.
Per què l’ARA? El fet que el gruix del seu equip de redacció provingui de l’AVUI m’ha donat un argument decisiu, extraordinàriament important. L’ARA és fet i pensat en català i des de Catalunya.
Un altre argument que ha tingut incidència ha estat la meva coneixença del grup CULTURA 03, la seva ambició, la seva joventut, una aposta per mitjans de comunicació renovats, moderns, capaços d’adaptar al canvi de paradigma en marxa dins del camp comunicatiu.
Finalment, l’aventura de recolzar una proposta nova, diferent, més transversal, i les ganes de sumar-me al projecte des de la meva condició de subscriptor i lector.
Respecte a l’AVUI, haig de dir que el seguiré llegint des de la seva edició digital, i que té el meu recolzament en les dures i necessàries decisions que ha hagut de prendre per garantir el present i el futur del grup editor on es troba integrat. Sé del cert que, molt probablement, la “marca” AVUI desapareixerà en benefici d’un nou diari que serà la suma i la síntesi de l’AVUI i d’EL PUNT, una capçalera que té i tindrà moltes coses a dir en benefici d’un país lliure, modern, més just, i capaç de prendre, ara sí, les regnes del seu futur.
A l’AVUI, doncs, el meu agraïment per fer-me companyia en aquests darrers vint anys de fidelitat insubornable a la causa catalana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no puc escollir. A mi no m’arriba ningun dels dos. Només quan torne a Sant Feliu de Guíxols, puc comprar un dels dos. A València no podem triar.
Jo també opto per l’ARA. De vegades convé trencar tradicions i inèrcies i obrir finestres i respirar aire nou. De vegades, el pes de la tradició, de la història condiciona massa (i ho dic jo que disfruto amb la història).
També és cert: la fusió interruptus de l’AVUI i el Punt, els ha fet perdre pistonada, a tots dos. No se sàp ben bé per on naveguen. Suposo que efectivament hi haurà una sola capçalera però fa falta que es defineixi ja.
I ara a veure com condiciona tot això la nova edició catalana (ni que sigui una traducció) de la Vanguardia, que es perem que arribi a València.
Segur que t´ho has pensat, meditat i has triat; segur que t´han vingut al cap mil raons a favor d´un i mil a favor de l´altre, hi tens tot el dret, només faltaria; has pensat, però, que una de les raons (segurament essencial) de que puguis triar és l´existència de l´AVUI ?, i has pensat també que si tothom fa com tu, s´acabarà el poder triar ?.
També tens la possibilitat de comprar-los tots dos cada dia, i El Temps un cop a la setmana.
M’he subscrit a l’Ara i cada dia el llegeixo a l’iPad. Els caps de setmana a més el tinc en paper.
En Carles Capdevila i tot l’equip fan una feina excel·lent.
Salutacions des de Vic!