Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
En 1973, la Guerra Freda segueix a dalt de tot. Un home conegut com a Control, cap del M16 o “Cúpula” i el seu segon, George Smiley, són rellevats dels seus càrrecs després d’una missió lamentable i impuixant. Amb tot, el Govern contracta Smiley com a agent secret per tal de descobrir un agent doble o talp que feineja per als soviètics (…)
Smiley mira d’avançar en la recerca, però al hora descobreix que Control també està sent investigat. N’hi ha cinc, de sospitosos, entre ells, l’elegant i prepotent Bill Haydon, dit “el sastre”.
George Smiley també és en aqueixa llista de persones sota sospita.
Rica i completa, com un llibre de John Le Carré, pausada, cerebral, sense faramalla, no te’n pots perdre detall sinó vols perdre pistonada, en Tomas Alfredson ha rodat un clàssic del cinema negra, o d’espies, o de lladres i serenos, o novel·la criminal.
Un film bell, una història apassionant, tensa, tibada, dura, com la Guerra Freda.
En Gary Oldman, fa una interpretació rodona, forta, de gran parsimònia i autocontrol de l’home turmentat, esqueixat que és l’espia, un equivalent raonable i raonat, a l’alçada de la del gran mestre d’actors que fou l’Alec Guinness, el gran actor britànic que n’encarnà l’Smiley.
Curt: una gran pel·lícula, a l’alçada d’una gran llibre. Per cert, que Le Carre hi surt una estona en una escena del film, en l’equip del qual hi figura com a productor executiu.
I sorpresa final, tancant la pel·lícula, sona “la mer”, del gran cantant francès i fill del notari de Perpinyà, Charles Trenet. La interpretació m’agrada. A què no diríeu qui n’és, l’intèrpret.
. Tinker Tailor Soldier Spy (El topo). Dir. Tomas Alfredson. Amb Gary Oldman, John Hurt, Colin Firth. 127 minuts.
http://twitter.com/perermerono
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!