Pere Meroño

Hi ha dies que no són bons per fer segons què (anar al cinema, llegir, veure’n cap exposició). Això és justament el que em va succeir quan al Verdi vaig visionar el darrer film del director taiwanès.

Són tres històries independents i que esclaten en bocins, segregades per tres llargues foses en negre, amb idèntics, actor i actriu, protagonistes. Tres sublims, tendres, i delicades històries d’amor. 1966; 1911; 2005, són els anys en què s’esdevenen cadascuna d’elles.

Insisteixo, no fou el millor dia, per a mi, però això no treu que en consideri excel·lent la proposta cinematogràfica. Retira, prou, en Hou Hsiao Hsien (1947, Guandong, Xina), al cinema de la lentitud i de la contemplació de l’Angelopoulos –amb una forta remarca històrica-; amb un pes gran de la música –com en el d’en Wong Kar Wai-. Subratllar, també, la seva voluntat formal, estilística, i innovadora. Clar i català, un director singular, de gruix, amb veu pròpia.

Personalment, m’encisà la primera història; la segona la vaig veure enlluernadora i críptica; i la darrera postmoderna i inquietant.

Poc conegut al nostre país, el director taiwanès és un autor de projecció mundial, reconegut i celebrat pertot.

Molt i molt interessant, el film. 

– Tiempos de amor, juventud y libertad (Three Times). Dir. Hou Hsiao Hsien. 129 minuts. Taiwan. 2005.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!