Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un pare autoritari. Força autoritari. Violent, a estones. Una mare dolça, carinyosa, que sembra amor pertot. Un fill gran perdut, on hi cau, i de quina manera! la sacrosanta i incontestable autoritat paterna. Un fill menut de presència intermitent, sensible i de perfil baix. Al cort de Texas, a mitjan del segle passat, l’arbre de la vida és vista sota l’ull lúcid i experimentador d’un gran director que perpetra un film que enlluerna (…)
El pare (interpretat de forma enormement versemblant per en Brad Pitt) hi és pertot. Un home autoritari, rondinaire, primmirat fins l’obsessió, gran amo i senyor i reflex del patriarcat. Un home al qual els anys, els fracassos, i la rebel·lió del fill gran li fa reconèixer faltes i torts.
La mare, hi és el revers de la moneda. On a ell hi és negre, a ella hi predomina el color contrari: vessa amor, comprensió, delicadesa, harmonia, pels quatre costats.
La vida és dura i el pare no fa altra que fer-la més difícil encara.
Sorprèn la valentia del director que, almenys en dues ocasions, atura l’acció, el desenvolupament del film, per suspendre la història que veiem, el diàleg, i amb una profusió d’imatges de l’univers, de la natura feréstega, dels planetes, enmig d’una orgia musical majúscula, converteix fragments del film en un immens dol sobre la pèrdua del fill; l’absència; el remordiment; les coses no fetes, no dites; el buit; la terrible injustícia d’una mort prematura, en la flor de la vida.
També l’ús de la càmera, els moviments lents, suaus, els enfocaments … inexistents en cap film made of Hollywood –i que em recorden, parcialment, al gran Jean-Luc Godard– donen gran visibilitat a aspectes que altrament no veuríem tan clar, i que em satisfà de consignar i subratllar aquí.
Curt: un gran, gran, gran film; d’entre els millors si no el millor que he vist els darrers anys.
. The Tree of Life. Dir. Terrence Malick. Intèrprets: Brad Pitt, Jessica Chastain, Sean Penn. 139 minuts. EEUU.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!