Pere Meroño

Són deu maquinotes (la gent del món de l?art en diria instal·lacions), i podem fruir-les al MACBA (?)

Un servidor hi acut amb la menuda de casa (tres anyets). Val a dir que tots dos ens ho passarem d?allò més bé.

"The Killing Machine". S?exposa per primer cop al públic. Es basa en l?obra literària "En la colònia penitenciària" d?en Frank Kafka. Consisteix en una cadira elèctrica i tot d?aparells per l?estil. Esglaiador.

"Imbalance. 6". És un televisor que penja d?un cable i en el qual hi belluguen els peus de l?artista. El televisor es mou responent, d?alguna manera, als moviments de peus. Sorprenent.

"The Dark Pool". Catifes, taules i aparells tècnics que s?activen mitjançant sensors que, a l?ensems, engeguen tot de sons, fragments de diàlegs i veus.

"Playhouse". L?espectadora o espectador se situa en una llotja que dóna a una maqueta arquitectònica d?un teatre de l?òpera.

"Telephone / Time". A través d?un telèfon escoltarem la conversa entre la Cardiff i un científic.

"The Paradise Institute". És una sala de cinema fictícia amb dues rengleres de seients. El film projectat conjuga thriller, policíaca, ciència ficció, i cinema experimental.

"Night Canoening". Vídeo del viatge en canoa dels dos artistes enmig d?una nit d?hivern ben gèlida. Intrigant.

"Road Trip". Diapositives de paisatges buits. Corprenedor.

"Opera for a Small Room". Una cambra d?un col·leccionista de discs d?òpera, i tot de sons i sensacions a l?abast. Només per als teus ulls. Insòlit.

"The Forty Part Motet". Peça coral del segle XVI ?"Sprem in Alium" d?en Thomas Tallis, cantada per quaranta veus. En fruirem gràcies a quaranta altaveus organitzats en vuit grups de cinc ?altaveus i veus-. Ho podem escoltar a l?antiga església dessacralitzada que fa d?annex del MACBA. Im-pre-ssio-nant.

En conjunt, parlem d?instal·lacions esdevingudes unitats temporals d?experiència, narracions conjugadores de relats ficcionals i efectes sonors.

L?àmbit escultòric trastocat en espai de la fantasmagoria i l?al·lucinació.

Radical i viscut collage de formes i d?estímuls (òpera, cinema d?art i assaig, literatura, cultura popular, cinema de sèrie B, rock and roll, ràdio?)

La Janet Cardiff (Brussel·les, Ontàrio, Canadà, 1957) i en George Bures Miller (Vegreville, Canadà, 1960), són dos artistes que han treballat plegats en obres que empren com a matèria primera el so i la veu. Veritables escultures sonores.

Molt recomanable (pareu compte: aneu-hi sense perjudicis i amb ull viu, altrament absteniu-vos).

– The Killing Machine i altres històries (Janet Cardiff + George Bures Miller). MACBA. Barcelona. 2 de febrer ? 1 de maig de 2007.