Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un equip operatiu i clandestí del Mossad -????? ???????? ????????? ???????-, marxa cap a l’Alemanya oriental on creu haver localitzat, en 1966, el cirurgià nazi que va experimentar i exterminà un bon nombre de presoners. Es tracta d’anar-hi, confirmar-ne la identitat, i, viu i ben viu, dur-lo a Israel on serà jutjat pels seus crims contra la humanitat (…)
El film, però, no comença així. Ho fa 30 anys més tard, en el present, quan els membres de l’equip volen assistir a un homenatge a la gesta assolida per l’equip, i un del seus membres pateix un accident.
A partir d’aquí, passat i present, s’alternen de forma dinàmica i trepidant, tot sovint, per mostrar-nos l’operatiu, per retratar-nos els tres agents –dos homes i una dona-, les seves relacions, i per disseccionar el metge nazi (un home ferreny, cínic, geniüt, fals, hàbil, pervers… l’encarnació del mal).
Retrat d’època –guerra freda, accions israelianes per localitzar, detenir i traslladar a nazis coneguts cap a Israel-, perfil psicològic de l’equip dels serveis secrets israelians. Acció pura i dura. Un film ben rodat i ben interpretat –personalment, trio a l’actod danès Jesper Christensen, qui n’encarna el nazi-.
La pel·lícula, no és pas, només, acció, també hi fa referència a temes i assumptes de perenne actualitat: el mal, la traïció, la construcció nacional sense escletxes, la mentida, l’engany, l’amor, la culpa, la pàtria, el mal absolut, la política…
Al meu parer un bon film que es deixa veure amb passió, amb interès, i per permet viure dues hores amb l’ai al cor i amb una acció que no decau, i un final gairebé èpic. Un thriller molt i molt digne i important.
. The Debt. Dir. John Madden. USA. 114 minuts. 2011.
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!