Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

3 d'agost de 2014
0 comentaris

Temps d’innocència (Carme Riera)

Després del magnificent esclat de les seves dues, i grans novel.les –“Jo pos per testimoni les gavines”, i “Te deix, amor, la mar com a penyora”, he anat visitant, de tant en tant, les propostes literàries de la gran escriptora mallorquina (…)

Amb “Temps d’innocència”, toca visitar el paisatge de la infantesa. Un paisatge i un paisanatge que no és altre que el de la pròpia Carme.

Parlem de quan era nina, i tenia entre 3 i 10 anys (o sigui els anys 50).

Estructurat com una col.lecció d’estampes, de retrats, refereix contalles familiars, sa mare, son pare, la senyora-àvia, el senyor-avi Pau, i altres figures properes. La figura potent de sa tia Celestina.

Referències domèstiques i culinàries amb Sacher i ensaïmades. Un petit homenatge als xiprers, arbres de la joia, no pas de la tristor. La guerra, i la petja deixada en la família, les amistats, Palma.

L’homonet de la son, o les pors porugues que dificulten, entre els menors, agafar la son. El misteri d’un mot: els xuetons, o xuetes, o, dit altrament, el nom que reben a Ses Illes, els jueus, un col.lectiu qualitativament important, i sempre denostat, menystingut, “senyalat”.

Les nines o monyeques que tant s’estimava. Els germans no sempre l’empaitaven i se’n reien, d’ella. El gran Llorenç Villalonga s’estava a la seva habitació, la de la Carme; persona no grata a la família, gens recomanable. Falangista, conservador, i home distant. L’escola de les monges que tant l’ajudà.

Lectora difícil, amb problemes, des del començ, Carme Riera trobà la salvació en la literatura, entre els llibres ben triats. Georg Sand. El Domund que canalitza missions. Villalonga i Cela, o sobre perruques i hipopòtams.

En Nadal el tenor. El general. Els llatins de la infantesa. Les visites que es van perdre amb el temps. Educar senyoretes.

Amb una llengua viva, riquíssima, l’escriptora tira de la memòria, dels records familiars, per narrar els seus anys petits. Un retrat del seu entorn humà, del paisatge, un cant a Ciutat, a Mallorca, amb comentaris també i dites sobre Barcelona, la ciutat on va néixer sa mare.

Una lectura que és un regal per la diversitat de tons, d’olors, de sons, que ens remeten a un entorn que s’escola, que passa avall, i que justament per això val reivindicar per tal de fixar-lo, i mirar que no acabi marxant del tot.

Un gran llibre de la mà d’un dels grans escriptors catalans contemporanis.

. “Temps d’innocència”. Carme Riera. Labutxaca. 236 pàgines. Barcelona. Juny de 2014.


http://twitter.com/perermerono


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!