Pere Meroño

La sala és a les fosques, de cop i volta se sent la veu, inconfusible, de l’enorme Josep Maria Pou fent d’Orson Welles, i tot anunciant sopetes. S’alça el teló, som en un estudi de gravació, al bell mig, eixarrancat, un home de gran còrpora, barbat, i que goludament encén i aspira un gros cigar (…)

El gegant té 75 anys i no en podrà fer més, d’aniversaris. A l’estudi, a Los Angeles,  grava tot d’anuncis de sopes, de menjar per gossos, de laxants, d’entitats financeres… i entre anunci i anunci fa una sòlida i sucosa repassada a la seva trajectòria com a actor, locutor de ràdio, escenògraf, escriptor, director de cinema, guionista…

De la seva boca en surten tot de records. Els noms de John Houston, de Clark Gable, de Rita Hayword –amb qui estigué maridat-, de Marilyn Monroe, de David Lean, de William Wyler, d’Stephen Spilberg, de John Gielgud … omplen la sala de la comunió de les persones i fets coneguts.

“La meva carrera –ens en fa partícips, en Welles-Pou- va anar de molt amunt cap avall, sense possibilitat de recuperar el punt àlgid assolit amb “Ciutadà Kane”. El fet és que Hollywood mai no li va perdonar al nen prodigi la seva gosadia i empenta.

I aquí el tenim, amb 75 anys, tràgicament cansat i esgotat físicament, fent anuncis per fer bullir l’olla. I al cap, l’obsessió d’enllestir “El Quixot”.

Superlativa obra teatral, representada per l’enorme Josep Maria Pou, que avui finalitza al Teatre Romea i que iniciarà una gira arreu de l’estat, sobre els darrers anys del gran Orson Welles –per cert, soterrat, per voluntat testamentària a Espanya, a la finca del torero i amic Antonio Ordóñez-.

Si podeu, aneu-la a veure, és teatre bo del bo.

. Su seguro servidor, Orson Welles. De Richard France. Versió i direcció: Esteve Riambau. Amb en Josep Maria Pou i en Jaume Ulled.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!