Pere Meroño

Conversa celebrada dissabte 21 d’octubre de 2006, a la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet.

• No hay duda, amigo mío: vivimos en una sociedad bilingüe.

• Em sap greu però no hi estic ben bé d’acord amb tu. Aquí se’n parlen, efectivament, dues llengües –bé sigui el català-espanyol, o el català-francès-. Això és cert i indubtable. El que passa és que, a diferència d’altres països, aquí els realment bilingües som els catalanoparlants.

    

• Hombre no me digas eso, por Díos.

   

• Com que no?. Bilingüe no és pas entendre una llengua i parlar l’altre. Bilingüe és qui n’enraona totes dues. Està clar que sempre n’hi ha una que domines més, com és natural. El bilingüisme, però, és això. I la resta és una mera construcció retòrica. Encara més: un parany.

   

• ¡Nada, que es una riqueza tener dos lenguas en vez de una sola!

   

• I ara!, m’estàs dient que els espanyols o els alemanys són més pobres culturalment perquè en parlen, fonamentalment, una. No fotem!.

   

• Tampoco, creo yo, hay que llegar a esos extremos.

   

• Encara més, què fa, per exemple, que persones com tu no parleu català (amb carrera universitària, professió lliberal… ). A veure, quant de temps portes aquí, 20 anys?

   

• 25 años, exactamente.

   

• Perquè, a més a més, tu també parles anglès. Jo t’ho diré: això és desídia i manca d’interès, i després tu i molts altres veniu amb romanços com aquests del bilingüisme!. Els espanyols sou monolingües, i a més, obstrusos i capquadrats. Ve-t’ho aquí, i la resta és xerrameca.

   

• Te pongas como te pongas somos bilingües, y lo demás es nacionalismo de vía estrecha.

   

• Això, i el vostre, de nacionalisme, és d’amplada europea!. Així esteu de desenvolupats culturalment i econòmicament!.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!