Dilluns vaig descobrir un cineasta formidable nat a Lituània, un dels tres països bàltics pertanyents, fins a la seva independència durant les primeries dels 90, a l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Estrenat com a director amb vint-i-sis anys, i ara amb poc més quaranta, en Bartas té una filmografia integrada per 9 títols. Comparat a directors com ara en Sokurov, en Tarkovski, i en Godard, el lituà és posseïdor, no té dubte, d’una personalitat ben original.
“La casa”, “Els nens no perden res”, “El passadís”, són les tres pel·lícules que he vist fins al moment. Una meravella d’economia expressiva -un cinema poesia fet d’imatges com quadres, de música i de sorolls, sense a penes paraules, absents, totalment, els diàlegs.
Encara que sembli mentida, els mots hi són balders, i el codi narratiu no és pas el convencional estrictament cronològic. No. Aquest és fet i pastat de pedaços ben vius i punyents. Això sí, aquest cinema tan singular i enlluernador, demana de l’espectador una atenció especial, atent a la qualitat exquisida del tast.
Si voleu conèixer un cinema diferent, únic, no us perdeu el cicle que li dedica, i que acaba aquesta setmana, la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.
Sharunas Baras. Artista únic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No et perdis, si la fan, "FEW OF US": per a mi, és la millor de les de Sharunas Bartas.
El conec de veure-li pel·lícules en festivals i és d’aquells cineastes d’una fascinant expressivitat visual, d’una personalitat indiscutible… que, a casa nostra, no poden estrenar res, per com va tot plegat.
A "FEW OF US" també podras admirar la bellesa i la prestància de la protagonista, la seva dona.