Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Aquests dies, el barri de Llefià, a Badalona s’ha despertat amb un bon reguitzell de banderes espanyoles. Un fenomen semblant s’ha produït, amb més o menys intensitat, a d’altres barris populars, obrers, humils, de tot Catalunya. Barris on s’aplega la majoria de la classe treballadora catalana. La majoria de la població de la nació catalana. La majoria del cens electoral català. I el fenomen, francament, em sembla simpàtic, i no m’incomoda gens ni mica. Ben al contrari (…)
El fenomen expressa, sense complexos, una identificació legítima amb la Selecció Espanyola de Futbol –integrada, com és prou conegut, per un grapat de jugadors catalans.
Expressa, la joia per una carrera d’èxits d’aquest conjunt esportiu.
Expressa, també, identificació amb Espanya.
No nega, però, identificació amb Catalunya, com s’ha vist quan era un equip català, singularment el Barça, qui collia victòries.
Expressa, així mateix, la no contradicció, necessàriament, entre sentiments catalans i espanyols.
Els catalans i les catalanes avançarem com a poble cap a la llibertat i l’estat propi, en la mesura que oferim al conjunt de la societat un projecte ampli, inclusiu, de suma, acollidor, amable, d’escrupolós respecte als drets individuals i col·lectius i a les llibertats, de potenciació del pluralisme i la diversitat.
És per tot això que m’ha sobtat, però no m’ha sorprès, la ximpleria comesa per Maulets i CAJEI amb una campanya en contra de la dita selecció espanyol, que és la selecció, cal no oblidar-ho, de molts catalans i catalanes, de bastants més catalans dels que recolzen aquestes velles, arcaiques, vetustes, organitzacions juvenils. Tan joves i tan vells!
Atesa l’alegria de tants catalanes i catalanes pels èxits esportius suara esmentats, em sumo a la seva joia tot penjant la bandera d’Espanya, que no és pas la del meu país, però que respecto igual que la meva.
http://twitter.com/perermerono
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Respecte a lo de la “Roja y Española”, ja sap aquella dita tant estimada a les terres de Castilla: “España antes roja que rota”. Lo de “la roja” crec que no va pas per qüestió política… Més aviat deu anar per la història criminal de l’Estat espanyol.
No seré jo qui defensi a Maulets i CAJEI, però trobo que les paraules de vostè no els hi fan justicia: miri-s’ho com un acte de defensa enfront l’agressió que l’Estat espanyol infringeix al negar l’existència de les seleccions que les majòries electorals de les nacions que [mal]viuen dins l’Estat espanyol estimarien la seva existència.
Personalment, a mi, això de banderes i himnes “nacionals” no m’ha fet mai cap gràcia: en nom de “les nacions” s’han comès molts crims… Molts més que no pas en el “nom de déu!”.
Atentament, i bona setmana
es deuen a la seva professió
i tenen que exercir-la sota la situació del moment
com a tot arreu
per la voluntat popular catalana
o la seva incapacitat cojuntural
d’expressar-se com a selecció catalana
de màxim nivell i competició
I altra qüestió és que hom
puga reconèixer el mèrit
dels esportistes catalans
siguen amb una selecció o altra
o un club o altre i a l’inrevès.
catal
saben reconèixer els bons esportistes
siguen del país que siguen
o estiguen seleccionats en el club que estiguen
Un altra qüestió és l’utilització política
i colonialista que s’en puga fer
La bandera espanyola
pot ser un reconeiximent als bons esportistes que hi ha
alhora que ser sota l’ignorància
de la manipulació política espanola.
tot i saber l’espanol de Granada
és considera alemany 100 %
i a més té la garantia del govern alemany
sense patir cap manipulació directa del govern espanol
i sap perfecte quina és la seva bandera.