Plegues de treballar –un matí amb molta i bona feina; fas cap a casa; dines; llegeixes una mica a l’Slaloj Zizek –filosofia i política i tal-; i et fots davant la pantalla de TVC per veure’n una de vaquers. I en acabat, fa mitja hora que he tancat la tele, escrius aquests quatre mots i els penges al bloc per compartir-los amb la gent.
Un antic xerif captura un bandit i l’empra com a esquer per caçar-hi el germà –més gran i perillós-. I a més indis atacant i defensant la pròpia terra i potestats; altres vaquers en disputa pel bandit; una dona rossa a qui li faries mil manyagueries; el germà gran i la banda empaitant els bons”…
Western concís, sec, fet amb gran economia de mitjans –el mínim que et dóna el màxim-, de gran narrativitat i eficàcia. Muntanyam esquerp i gegantí, natura feréstega i solitària; cel blau cobalt; horitzons esbatanats; i l’home transitant lliure de lligams pertot.
I al davant, un magnífic director, i l’hieràtic i tibat i ben plantat d’en Randolph Scott. Diuen que és un film de sèrie B, dels millors això sí. Que em dispensin, però per a mi no hi ha films A, ni films B, només hi ha bones i dolentes pel·lícules. La resta són romanços.
– Cavalcant en solitari (Ride Lonesome). Dir. Budd Boetticher. Amb en: Randolph Scott.
73 minuts. EE.UU. 1959.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina gran associació la d’en Budd Boetticher i en Randolph Scott! Em fa pensar amb altres duets que han marcat profundament la història del western: John Ford i John Wayne, Anthony Mann i James Steward o Sergio Leone i Clint Eastwood.
Tens tota la raó: hi ha bones i dolentes pel·lícules. El demés no té cap mena d’importància. Algunes pel·lícules de l’Oest -com aquesta que comentes avui- i moltes del gènere negre – Retorn al passat o La dona pantera de Jacques Tourner; o Retrat criminal, The big combo o Agent especial de Joseph H. Lewis- són qualificades de pel·lícules de sèrie B, però la realitat és que són veritables obres mestres del cinema.
Sovint tenir molts mitjans econòmics no pressuposa fer una gran pel·lícula. Ans el contrari. Avui en dia encara més que en els anys daurats del cinema clàssic, els directors de cinema amb més talent treballen amb pressupostos baixos, tant als EE.UU. com a la resta del món.