Trigèmines amb rostres sorruts; riquesa i poder sota d’un barret; matrimoni jove i proletari endiumenjat; patriota dels de “god bless america, suport on boys in Vietnam”; kiss from/petó de pel·lícula; llum reflectant en un cinema de barri; nen a la vorera; dona al carrer; transvestit i transformistes; Cony Island un dia de platja ventós; strippers; senyores fent-la petar per Central Park N.Y; nadó menut-menut …
Rostres i persones, sota el prisma i la mirada fonda/fotogràfica de la grandísima Diane Arbus. Nada Diane Nemerov el 1923 i morta, per suïcidi, el 1971.
Delit de despullament, de trobar i reflectir allò que és essencial; vides amb màscara o sense; nues d’anfractuositats i replecs; classicisme pertot … La fotògrafa novaiorquesa féu per manera de redefinir els temes i l’abast del seu art. Al llarg dels 50 i els 60 va acotar un territori -Nova York i els voltants-, per fer d’antropòloga. I va concebre la fotografia com un mitjà estretament lligat a la realitat.
L’exposició de què parlem posa a l’abast del públic prop de 200 obres en la més completa mostra que mai no s’hagi aplegat.
A photograph is a secret about a secret. The more is tells you the less you know/Una fotografia és un secret sobre un secret. Com més coses et diu, menys coses en saps”. Diane Arbus, dixit.
– Diane Arbus, revelacions. CaixaFòrum. Barcelona. Fins al 14 de maig de 2006.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!