Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“Porque Frank Sinatra estaba ahora involucrado con muchas cosas que incluían a muchas personas: su propia compañía de cine, su compañía discográfica, su aerolínea privada, su empresa de piezas para misiles … Parecería haberse convertido en la encarnación del macho completamente emancipado, quizás el único en América, el hombre que puede hacer lo que le venga en gana, cualquier cosa, que puede hacerlo porque tiene el dinero, la energía y parece que le falta la culpa. En una época en que los más jóvenes parecen tomar el mando con protestas, piquetes y exigencias de cambio, Frank Sinatra sobrevive como un fenómeno nacional … El hombre que lo tuvo todo, lo perdió y lo volvió a recuperar, sin permitir que nada se interpusiese en su camino, haciendo lo que pocos hombres pueden: se desarraigó, dejó a su familia, rompió con todo lo que le era cercano, aprendiendo de paso que una manera de retener a una mujer es no reteniéndola” (…)
Gay Talese, nascut a Ocean City (New Jersey), de família siciliana, és una llegenda, encara avui, en el periodisme nord-americà. Col·laborador del bo i millor de la premsa d’aquell país, es caracteritza per un articulisme on la realitat viva és mostrada amb fidelitat però fent servir estris i eines propis de la novel·la. Alguns en diran, d’això, nou periodisme. El cas és que els seus articles són clars, distrets, llegidors, guspirejants. Són històries que t’arrosseguen des de la primera síl·laba i que no et deixen de petja fins el moment final que acceptes amb protestes.
Al llibre hi tenim quinze peces periodístiques. El bocí que heu llegit sobre Sinatra ha estat considerada, en 2002, la millor peça publicada a la revista “Esquire”.
A “Nueva York, ciudad de cosas inadvertidas”, ens fa una llarga vivisecció de la ciutat atlàntica, tot partint de persones, de coses, de fets, aparentment insignificants.
“Frank Sinatra está resfriado” retrata un moment, també una trajectòria humana, d’un personatge complex, volcànic, rabiüt que, reconec, és una de les persones que més m’atrauen i sobre la qual mai no em canso de llegir-ne coses.
“Peter O’Toole en el viejo terruño” és una conversa i mirada sobre el genial actor irlandès. Els seus dubtes, la família, la seva condició.
“Voguelandia” tracta sobre les dones que fan la revista i el seu entorn.
“Buscando a Hemingway” segueix la petja del cercle de persones que es relacionen amb el literat. Una figura que ens apareix mítica, gairebé inabastable.
“Joe Louis: el rey en su madurez” és un acostament molt viu, a través de la seva darrera dona, al gran boxejador. Un home intel·ligent, hàbil en els negocis, però d’aficions poques i acotades.
“Alí en La Habana” retrata la visita del gran campió mundial de la boxa a Fidel Castro, i és un acostament al propi boxejador, al seu entorn, i a la figura del gran demagog i egocèntric cubà.
A “Los sastres valientes de Maida” hi surt un retrat fabulós de la màfia siciliana i un record molt viu de la infantesa del propi Gay Talese.
Finalment, el volum es tanca amb dues peces que parlen de la vida del periodista i un altre sobre la idea del món periodístic que hi té.
Un llibre ben recomanable que proporciona moments de lectura d’un plaer intens, gairebé inabastable.
. Retratos y encuentros (“The Gay Talese Reader. Portraits and Encounters”). Gay Talese. Versió espanyola de Carlos José Restrepo. 302 pàgines. Alfaguara. Madrid. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!