Pere Meroño

Reagan-Tchatcher

La situació que vivim no es comprendria sense el procés de globalització en què estem immersos. Un procés que fa anys que engegà, tot adoptant una empenta decisiva a partir de les victòries als EUA i a Gran Bretanya de Ronald Reagan i Margaret Tchatcher.

La necessitat d’accelerar l’acumulació de capital, el repte de capgirar la reducció progressiva de la taxa de benefici, va moure la burgesia, les transnacionals… el Capital a ‘intensificar’ el sistema capitalista ( l’espoli, la conquesta, l’apropiació, la privatització, la desregulació, l’explotació…), per tal de mantenir i/o augmentar la plusvàlua.

A més a més atorgaren prioritat absoluta a redireccionar la gestió del sistema a partir d’una nova premissa: la imposició unilateral de polítiques, amb la consegüent ruptura del gran Pacte Social que, a Europa, assegurà un creixement i un benestar importants durant els “feliços” anys cinquanta, seixanta i setanta del segle proppassat.

1989

Tant Reagan i Tchatcher com els seus epígons, esperonaren, per ordre i en representació del Capital, aquesta “contrarevolució conservadora” que no atura. Les esquerres, el moviment obrer organitzat, van demostrar manca de comprensió dels nous temps, i no reaccionaren o ho feren a la defensiva, sense anàlisis, ni projectes nous i assumint, en ocasions, i fil per randa, l’ideari neoliberal vigent.

Abans, però, varen esfondrar-se els règims de ‘socialisme real’ de l’est d’Europa, a l’ensems que es mantenien altres dictadures d’aquesta mena com ara Xina, Cuba, Corea del nord… La realitat d’aquests sistemes polítics burocràtics, difós massivament pels mitjans de comunicació, enfonsà en el desprestigi els partits “lligats” a la tradició comunista i/o eurocomunista tot fent-los implosionar, desaparèixer, o transformar-se, i esquitxà seriosament la socialdemocràcia.

Ens acostàrem, doncs, al nou mil·lenni amb una forta i ferma globalització; l’unilateralisme de la burgesia, del Capital –amb una festassa de privatitzacions, desregulacions, apropiacions, transferència massiva de rendes de les classes treballadores a les classes dominants…

Crisi

A final dels 90, producte del procés desregulador, privatitzador, del problema de l’enorme deute -principalment privat, esclatà la “bombolla immobiliària”, tot desfermant una crisi bancària d’upa; les empreses deixaren d’obtenir crèdit i això generà el tancament o reducció d’activitat de força negocis –grans, mitjans, menuts; l’atur es multiplicà fora mida. Aleshores, una majoria de països europeus del centre i nord europeu sota el guiatge d’Alemanya, imposaren les polítiques d’austeritat radical: prioritat al “pagament o retorn” dels diners als creditors, augment de preus, taxes, l’Iva, reducció de salaris, amb la conseqüència de més crisi, més recessió, menys estat de benestar, més pobresa…

La qüestió és que Catalunya i altres nacions europees restaren a mercè de la maregassa; instal·lades en una cruïlla ben difícil. La situació catalana, a més, es veia agreujada per la seva dependència i subordinació a Espanya; un vincle que la lliga de mans i peus per acarar el seu futur mentre decau i minva de forma irremissible com a societat i com a nació.

Esquerra

La nova situació és lesiva, i molt, per a l’esquerra política i social -representant majoritària de les grans majories populars. La correlació de forces és clarament negativa. I aquesta esquerra política i social es troba paralitzada, desorientada, amb una notabilíssima manca de perspectives. Això es conseqüència de la seva situació de derrota política i estratègica (amb estructures organitzatives antediluvianes, mètodes d’acció depassats, propostes retòriques o fora d’òrbita, i amb polítiques i estils cada cop més indistingibles dels seus antagonistes de la dreta.

És per tot això que resulta urgent i prioritari repensar les esquerres. I la millor manera de fer-ho és acostant-se, aprendre, empeltar-se als moviments socials. La fita és anar cap a una refundació –una fundació sobre bases noves, que integri el bo i millor de la tradició marxista, llibertària… per tal de dotar-la d’agilitat, olfacte, proximitat i comprensió de la “nova” societat en què vivim. Una societat complexa, en mutació, que cal conèixer i “llegir” de manera adient per tal de donar respostes alternatives assumibles per les grans majories socials.

En aquest sentit, no vull estar-me de recomanar una lectura: un llarg article (http://ves.cat/cco_) manufacturat per en Jordi Borja on s’hi fan  aportacions rigoroses, de gruix, en el camp de l’anàlisi de situació i la proposta de mètodes, eixos programàtics i camins aptes perquè les esquerres, finalment, retrobin el nord.

Pere Meroño

Barcelona (Països Catalans)

Article publicat a la revista “Lluita”, número 286, de febrer-març de 2013. pàgina 19.