Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“Reivindico, doncs, la tasca d’un professor honest, que estava per la feina i complia puntualment l’encàrrec que havia acceptat d’aquella universitat agitada on s’interrompien les classes tan sovint: obrir els ulls i les ments dels seus alumnes a un munt d’idees i realitats desconegudes… Retinguem-ne, doncs només el mestratge, la bonhomia, el compromís, el somriure” (…)
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense voler entrar en qüestions personals i polèmiques, recordar també que en Jordi Solé Tura, allevorens al PSUC, va ésser un dels que més s’oposaren a Xirinacs en la qüestió dels referendums (entre altres qüestions): Xirinacs era partidari que a la constitució espanyola hi aparegues el dret de la ciutadania a decidir més directament, sense haver de passar pel sedàs dels partits polítics (quelcom així coms els referéndums suíssos), mentre que en J. Solé Tura era del tot contrari als referéndums, pel fet de treure poder als partits polítics i donar-los als ciutadans. Desprès, ja se sap com va anar la relació entre els del PSUC i en Xirinacs… Atentament.