Pere Meroño

Em va tocar conèixer, de forma bastant propera, quan feia de soldat a les Illes Canàries, un accident d’aviació -el 23 d’abril de 1980, amb 145 morts- prop de la meva caserna. Tres anys abans, dos jumbos varen col·lidir al mateix aeroport de Los Rodeos, amb un balanç oficial de 583 morts (…)

Des de gener de 1980 fins el 20 de febrer de 1981, vaig fer el servei militar al Regiment d’Infanteria Tenerife 49, a La Laguna, Illes Canàries, pertanyent a l’Exèrcit de Terra. Personalment formava part d’una esquadra tot fent-me càrrec del tub d’un morter, de 18 quilos. La peculiaritat de la instal·lació de l’Exèrcit de Terra rau en què es troba a tocar la pista de l’aeroport de Los Rodeos, tancat poc després del gravíssim accident de 1977, a l’aviació comercial.

A Canàries, la presència de la policia, en aquella època, era migrada. És per això que l’exèrcit feia tasques de policia o reforç en matèria de seguretat. El meu Regiment, d’altra banda, tenia la consideració d’Unitat d’Intervenció Immediata -i a banda de la instrucció normal rebiem, també, en matèria de lluita antiguerrillera-. Prop de la caserna, hi havia també una unitat de les COE-companyies d’operacions especials o boines verdes, i a La Laguna, una altra d’artilleria. La meva era la més important en nombre i tàcticament i estratègica de Tenerife.

El cas és que varem saber de l’accident al vespre. El fet va ser que un Boing 727 de la companyia DAN AIR va picar contra la serralada central de l’illa, a pocs quilòmetres de nosaltres. La serralada és una carena muntanyenca que parteix en dos l’illa, i que va de cap a cap –des de la punta d’Anaga al Teide-. Si no em falla la memòria, l’avió va topar a una alçada superior als 1000 metres, en una zona boscosa i d’accés complex. Ràpidament, les autoritats civils varen mobilitzar tots els efectius disponibles i d’acord amb el capità general de Canàries, tinent general Jesús González del Yerro, varen mobilitzar els efectius militats a l’abast.

El comandament militar demanà el concurs voluntari dels soldats, i l’obligat d’oficials i sotsoficials. Un centenar foren els xicots de recluta obligatòria que varen decidir d’anar a recollir cadàvers tot fent, a l’ensems, tasques de suport. Els detalls que varen explicar-nos ens van fer posar els cabells de punta. Un quants varen caure malalts de la impressió i van necessitar atenció mèdico-psicològica. Afortunadament, mal m’estar dir-ho, no vaig presentar-me voluntari a l’operatiu.

També hi havia el record, procedent de militars i civils, del catastròfic accident dels prop de 600 morts tres anys abans. Durant dies la ciutat podia a cossos socarrimats, segons que ens digueren alguns.

L’aeroport de les Rodeos és de petita dimensió i es troba en una petita i enlairada vall a tocar de La Laguna, la tercera ciutat de l’arxipèlag, amb 150000 habitants. Els avions hi han de passar per damunt la ciutat, i a molt baixa alçada, per tal d’aterrar-hi o enlairar-se. Es dóna la circumstància, també, que la zona gaudeix d’un microclima especial, amb temperatures més temperades o fresques, alta humitat, i boires prou permanents.

No cal dir que l’impacte d’un accident d’aviació posa a provar els mitjans tècnics i humans disponibles, la seva qualitat i diligència, alhora que les capacitats de coordinació del personal que el lidera, resultant, tot l’operatiu, d’una extraordinària complexitat.

A títol d’anècdota voldria referir dos fets no relacionats amb els dissortats accidents però sí amb el meu període d’instrucció militar.

Com he dit, em vaig llicenciar dos dies abans del cop militar del 23-F –rebel·lió que, per cert, em va agafar a Bilbao, quan feia un viatge privat-. Per companys que varen acabar el servei més tard, vaig assabentar-me que el meu Regiment es va desplegar tot prenent militarment, aquell dia, els voltants de la Universitat de La Laguna i la refineria de petroli pròxima a la capital Santa Cruz de Tenerife. El nostre coronel era un militar basc proper ideològicament al partit d’extrema dreta Fuerza Nueva. També es va dir que el capità general de Canàries va jugar un rol destacat en la preparació del cop.

Segon fet. Prop del Regiment, a la muntanya de las Mercedes, hi ha un lloc conegut amb el nom de “Las Raíces”. El nom és degut a què allà, físicament, es reuniren els militars que varen aixecar-se, contra la república i la democràcia, el 18 de juliol de 1936 sota el liderat del capità general de Canàries i de les tropes al nord d’Àfrica, general Francisco Franco.

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!