Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El Partit dels Socialistes de Catalunya està vivint, a hores d’ara, el moment més difícil i clau de la seva existència. Es juga, sens dubte, seguir sent o no el segon-primer partit del país (…)
Conscient de la situació, la direcció del partit –plenament representativa de l’estat d’opinió de la gran majoria de la militància, ha optat per l’opció menys costosa: apostar per la continuació amb Espanya. En tenia altres dues, més minoritàries; una, deixar llibertat de vot en una consulta, i, la darrera, hiperminoritària, donar el seu sí a l’Estat propi. Amb la posició adoptada, sens dubte pragmàtica i coherent, el PSC salvaria les seves grans sitges electorals dels cinturons de Barcelona i Tarragona, i en general del pobles i viles del litoral i el suport majoritari de les seves nodrides bases obreres i més populars.
Personalment, penso que la segona –llibertat de vot, tot i recollir un menor consens intern, amb una bona feina, podria assolir un consens majoritari dins de la gran formació socialista.
De tota manera, el PSC ha decidit el que ha decidit i, per tant, punt i final a la discussió.
Voldria comentar, amb brevetat, un tema que m’amoïna i molt: el gran ressentiment que entre amplis sectors del poble sobiranista genera el PSC. Sentiments a banda aquest partit ha jugat un rol fonamental en el camp del catalanisme tot substituint i donant continuïtat a la tasca feta pel PSUC per “soldar” el poble català tot evitant divisòries per raons de naixença i de llengua. El PSC, doncs, i també ara, és, no en tinc cap mena de dubte, una gran força catalanista i catalaníssima. És cert, d’altra banda, que el partit juga el seu futur, vet ací la seva aposta, en la desfeta del procés sobiranista.
El PSC, hi torno, passa per un moment difícil. Per això, crec que no és correcte, ben al contrari, és contraproduent, fustigar, desacreditar, blasmar aquest partit –he llegit recentment que “bascula cap el feixisme! (un terme absolutament intolerable aplicat a aquest partit i a cap altre del mapa política català actual). I no ho és perquè, prou enrocat que està, se l’enrocarà més tancant vies i camins de diàleg i col·laboració múltiples. Tractar al PSC igual que al PP i C’s, o pitjor, és un immens error que pagarem tots religiosament.
Per a mi, en referència al PSC, la millor recepta és respecte, prudència, moderació, i diàleg, molt de diàleg
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Respecto les persones i encara que em costi intento també estimar-les (intento treballar pel seu bé) ni que sigui una mica, però no respecto pas allò que diuen o fan perquè em pot semblar, i ser, ben discutible i/o ben criticable!
Així, doncs, tots els partits polítics em són discutibles i/o criticables, encara que es justifiquin amb qualsevol excusa per fer-nos pena. I quan consideri oportú criticar el PSC ho faré (que motius en tinc i no pas pocs), però no pas per sadisme i/o crueltat.
Ara mateix tinc altres prioritats…
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Sr Meroño, l’afirmació “la direcció del partit –plenament representativa de l’estat d’opinió de la gran majoria de la militància” no sé com la fonamenta. Mai s’ha demanat opinió a la militància. I al darrer Congrés, on va ser escollida aquesta direcció, només van poder assistir delegats “de confiança” de l’aparell. Cuinat i ben cuinat.
Penso que la majoria de les moltes baixes de militants, que es venen produint al darrer any, són conseqüència de la manca de democràcia interna de l’organització, i de la manca de sintonia que això genera entre bases i direcció. M’agradaria tenir accés a les dades de baixes i a les raons que es donen per tramitar-les per poder-ho afirmar amb més contundència. Pero dubto que ni al mateix PSC ho tinguin, no els interessa.
I jo no veig per enlloc cap respecte vers la ciutadania (o tindriem de deixar-nos d’eufemismes i dir “servs”) per part dels polítics.
I no hem de tractar al PP, a C’s i a tots els demés igual que com es tracte al PSC-PSOE?
Què passa, que el PSC-PSOE té un pedigrí diferent als altres mortals? El PSC-PSOE, com moltes altres organitzacions, està plegat de corruptes, fins i tot dins la seva direcció. O sigui, que tots dins el mateix sac… de brossa o no, això cadascu ho ha de dir en la seva consciència.
I a mi ja em fan pagar “religiosament” (gràcies, entre altres, als governs socialistes) a una Església apostàta i a partits i sindicats varis (excepte poques i honríssimes excepcions). No em vulgui fer pagar més. [Jo ja retorno el delme, i les ofrenes les faig a qui vull, no vulgui impossar-ne cap més, si us plau].
Atentament