Pere Meroño

clar, l?esvalotament de l?ocellam: vol de gavines a uns 50 metres d?alçada, a tocar de les finestres de la meva cambra de l?hotel, campant per aquí i per allà. Ciutat eminentment portuària. Gavines a l?aguait: en plena i sagaç depredació. Les sentim i les veiem poblant terrasses i teulades. També n?hi ha coloms i orenetes. Cases i blocs, alguns gratacels, força taques verdes de parcs i jardins, en aquesta Barcelona portuguesa. Perceben, tothora, la fressa de la ciutat que no atura i no descansa.

Una finestra: accés segur a un món petit i concret, aquí al davant. Veig la morfologia constructiva, la tipologia d?edificis, d?estils; les capes de les diferents èpoques; els molts Portos que conformen aquest Porto de 2006. Ciutat que s?enlairà gràcies al comerç del famós vi, i a l?ajut, per a la independència com a país, de la Gran Bretanya i França ?quina enveja!-. Lluny i a prop d?una Castella-Espanya uniformista i que annexiona i escanya que fa fort.

Veig el gran blau: oceà de color plom. Grisenc. Tres quarts de deu. Esmorzar tipus autoservei (alguna gent s?empaita no sigui que es quedi sense res; opulents més que opulents!). Clients d?entre 40 i 50 anys, sobretot): catalans, portuguesos, italians, britànics, espanyols, alemanys…

Llegeixo Público ?61.366 exemplars, el tercer diari d?informació general en vendes, i que costa 0,85?)-. En portada, entre d?altres notícies:

• Vítimas de abusos sexuais já poden pedir indemnizaçao ao estado.

• Paredes de coura: Primeiro dia do festival con mais de 20 mil.

• Médio Oriente: Israel e EUA já tenian planeado guerra contra o Hezbollah.

Sortim, en família, a visitar la ciutat. Curiosa barrija-barreja de modernitat i kirsch, en algunes vestimentes. Botigues abundoses i ubiqües. Les cabines telefòniques són pintades de roig com a Gran Bretanya.

Tenim la feliç pensada de prendre el bus turístic (2 pisos, el de dalt totalment despullat de sostre, una andròmina vella però eficaç). El conductor és jove. No cal que ho juri: el bus esdevé un cavall impetuós i desbridat, que encalça la topografia turmentada de Porto amb plena determinació. Gran part dels carrers són empedrats i nosaltres no fem altra que saltironar a cor que vols. El veí del costat, italià, pateix per la perruca que se li vol fer escàpola. Partim de la grossa plaça on és la Camara Municipal. Veiem un munt de cases devastades, al centre. El Douro, hi passem per la ribera, amplíssim i fondo. Hi fa una mica de fresca i plou a estones. Veig cartells anunciadors d?una Marxa per l?ocupació convocada pel Bloco de Esquerda ?organització política que miro amb bons ulls-.

El passeig costaner té trams d?un neoclàssic pujat, a estones romàntic, amb escultures i baranes i bancs d?allò més d?època. Descobrim al costat del port pesquer i comercial, un altre d?industrial, amb grans i mitjanes instal·lacions fabrils, i una refineria petrolera. Després de la zona antiga i cèntrica, voltem pel nou eixample i la seva faixa boscosa, vacant d?edificacions, amb xalets a pleret (clàssics, adotzenats, tradicionals, molt arquitectònicament anys 50 i 60 del, ai!, ja segle passat).

Hi ha un barri residencial, turístic, i un gratacel amb l?inconfusible roig ?d?intensitat marxista-leninista- del Banc Santander. Subratllo, un cop més, el greu problema que presenta la degradació del casc antic, A Baixa: erosió, devastació… Bancàriament, gran presència del britànic Barclays Bank. És evident la creixença en forma de corones concèntriques, de Porto, principalment cap a l?interior, i una gran autopista de circumval·lació.

Ben boniques són les cases amb rajoles (verdes, vermelles, pigades). El temps és canviant: hem tingut fred, pluja, i, ara, un sol abrusador. Preciosa i moderníssima i nova la Casa de la Música, arquitectura de punta, forma hexagonal i irregular, feta i pastada de vidre i formigó.

Gros contrast: al costat d?una Churrasqueira una església baptista. Enorme arrelament de l?entitat bancària "Millenium". Als balcons, tot de banderes portugueses ?fa poc es celebrà l?anyal festa nacional: record d?un Portugal que és i fou una gran nació i una potència en la seva època, gent ferma i valenta, que no afluixa-. Un poble, es veu d?una hora lluny, al que admiro de tot cor.

A Baixa: edificis agolfats, amb vidres arreu, carrers ascendents i descendents; encís cent per cent portuguès. Vella estampa: al centre, una senyora tota de negre, amb mocador al cap, du, al cap també, una grossa galleda ceràmica.

"A Baixa vai ficar mais bonita", no saben com ho celebro, això, ja era hora. Inesperadament, el bus contínua, travessa el Douro pel pont del senyor Eiffel ?el mateix de la famosa i formosa torre parisina- i ens planta davant d?un dels molts cellers. El de Calem. Abans de res, la dona, les nenes, i un servidor, prenem seient, la fem petar, i assaborim el deliciós vi de Porto (per si no ho sabeu, el vi i la ciutat, Porto, vol dir Port).

De seguit, girem visita a les bodegues (grans cellers, crònica de l?èxit del vinho, de la puixança d?una gran ciutat).

En acabat, el funicular nou de trinca ens deixa al barri vell, on dinem ?barat i magníficament- en un bar popular (amanida, bacalhao, patates, carn…). I, per veure, cerveja negra "Cristal". Mentre dinem, a la tele fan una telenovel.la que el cambrer mira encantat.

Visitem la catedral romànica. De Lloses blanques i una volta central a 25 metres. Aspecte ciclop, de gran severitat, sòbria bellesa. Passem de nou, és un ritual, per l?estació atapeïda de murals amb rajoles; narrativa de les grans batalles de la conquesta portuguesa; altrament dit, la construcció d?una nació amb els seus mites i llegendes i realitats.

Em compro dos diaris més: Jornal de Noticias i Diario de Noticias, ambdós duen suplements locals de Porto. Tots dos pertanyen al grup Global Noticias. El JN, és el líder de la premsa d?informació general, amb 125.623 exemplars de mitjana, al juliol, de difusió. Val a dir que o Jornal conté, en pàgines interiors, i traduït a la llengua del país, "The Wall Street Journal".

Interrogat el quiosquer, l?home em fa avinent que Jornal de Noticias és "o diario do povo", que Publico és "o mais intelectual"; i que Diario de Noticias és "d?esquerdas".

Llarga estona de lectura, a l?hotel: "Home sen nome" d?en Suso de Toro; i la premsa portuguesa.

A la tarda assolellada, venteja.

Un taxi ens du a fer una gestió, veiem un carrer ?només un- on es concentra la prostitució; les prostitutes, a les voreres i les portes de les escales, provenen, gairebé totes, de les restes de l?imperi colonial portuguès ?Angola, Moçambic, Brasil, Goa…-. Quan ens acomiadem del taxista, ens diu, a la dona i a mi, que enraonem molt bé el portuguès. Va errat: parlem gallec, el que passa, i això és dissortadament ben habitual, és que ni gallecs ni portuguesos saben que parlen idèntica llengua i que la història els uní i els separà. Vinga viure-hi d?esquena, un dels altres, menyspreant-se mútuament.

Visitem El Corte Inglés, aquí, al poble del costat, Vilanova de Gaya. En un indret d?allò més estratègic, ben recentíssimament inaugurat ?amb polèmica incorporada: els portuguesos recelen, i fan bé, de la presència econòmica espanyola-. Al costat hi ha el nou metro i el cinturó. Mentre les dones compren, un servidor s?hi distreu en la grossa llibreria ?per cert, abundantíssims, els llibres en anglès i en francès; els portuguesos són un dels pobles més poliglots d?Europa-.

Trenta aniversari de la Festa d?Avante, òrgan de premsa del comitè central del Partido Comunista Portuguès. Gran festa, sens dubte de masses ?el PCP té 100.000 militants i un 10% dels vots, amb un arrelament extraordinari al cinturó industrial de Lisboa-Setúbal, i a la zona de la reforma agrària, quan la revolució. Partit rígid però admirable!.

M?assabento que l?àrea metropolitana de Porto hi agrumolla 14 municipis i 1.570.000 habitants.

No se si he dit que la xarxa de metro, a Porto, és tota nova de trinca. Són combois tipus "Trambaix", amb andanes amplíssimes i no gaire altes, túnels ben il·luminats i nets. Cobrint amb determini i entenimentadament importants desnivells.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!