Pere Meroño

Avui, servidor de tots vostès, ha perpetrat 3.000 piulades a can Twitter, des que engegués aquest nou periple, el proppassat mes de novembre de 2011 (…)

No res, són eines per fer arribar els continguts. Cada eina, esclar, té els seus requeriments, i jo miro d’adaptar-m’hi.

El twitter és com el blog en: parlo, sobretot, de política; la meva gran passió. De literatura. D’economia. Del món del treball. Del PSUC, d’Israel, del PSAN. Dels meus llibres –el d’ara l’enllestiré el 2012, i llavors començaré a girar visita als editors. Hi ha retrats de persones, de moments, de situacions. Al capdavall, de tot una mica. Divers. Crític. Personal. Tal com raja.

El twitter és diferent, respecte al blog: hi parlo més llengües. És, sobretot, en català, però en faig ús, prou, i me’n sento cofoi, de l’espanyol –fent servir de la persona o grup a qui pregunto, interpel·lo, demano coses-, i també en dic coses –pobre de mi, sols en sé quatre mots- del gallec, el portuguès, l’italià, el francès.

Comparteixo els continguts del blog, tot traslladant-los al twitter. De tant en tant –al principi més, ara, menys- n’exhumo algun apunt antic. I en genero continguts propis en forma d’enllaç, comentari, pregunta interpel·lació, crítica.

Bé, m’agrada, tot plegat, m’hi trobo a gust.

Són, doncs, 3.000 piulades. 792 persones o grups que segueixo. I, gràcies, 227 persones o grups que em segueixen a mi.

Bon Nadal i Feliç 2012 –i que aquest any nou no sigui pitjor que l’anterior-.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!