Tot va començar el 15-M. El país estava aparentment tranquil patint una crisi econòmica de ca l’ample. Enorme i destructiva. I tant IU com ICV albiraven el panorama contents pel petit avenç de les respectives tropes. La seva conformació era neta i clara (…)
Però vet aquí que un petit grup de membres d’IU i altres de propers, assessors d’Esquerra Unida, de professors, van viure i veure, amb frustració, que PCE-IU-ICV aspiraven a poca cosa més que a anar creixent poc a poquet; qui dia passa, any empeny.
I això, malgrat la gran oportunitat política que ofereix una greu crisi i un país en ebullició.
Però va ser així, la cosa. Els futurs Podemos van saber “llegir” correctament, i molt autocríticament, la situació i, al seu torn, l’oportunitat que se’ls oferia…
Val a dir que Iniciativa no tenia un plantejament substancialment diferent dels cosins d’IU, per bé que, en honor a la veritat, havia dut a terme processos modernitzadors en clau organitzativa, programàtica, i política. Tot anant una mica per davant del seu soci i cosí.
I, a més, el poder, amb el pas del temps, el varen aconseguir els joves després dels Ribó, Saura…
Uns joves que ara, potser, s’han tornat més acomodaticis, menys agosarats, més institucionalistes …
Gent que més tard constituiria Podemos, va assessorar, també, Anova, el partit d’en Xosé Manuel Beiras, i Esquerda Unida, en la coalició Alternativa Galega de Esquerda / AGE. Els assessors van poder treballar amb més llibertat i frescor, sense l’obtús conservadorisme continuista d’IU, i la seva collita va ser ben remarcable.
Les eleccions europees van significar la prova definitiva de què hi havia espai polític per a una cosa nova: i Podem, en procés preconstituent, assolí un èxit com la copa d’un pi.
On van fallar Iniciativa i IU? En el seu conservadorisme organitzatiu i programàtic; una ambició de formiga. I el que és pitjor, Podemos, ben desperts, corrent com una moto a la percaça de l’èxit els va superar àmpliament.
Les coses no són eternes; res no està escrit definitivament; però sembla que Podemos porta un avantatge insuperable als seus excompanys d’IU i ICV (d’entrada, la més potent organització comunista i d’esquerres a Espanya, IU Andalucia, acaba tot just de tastar com se les gasta Podemos).
Serà la primera lliçó de la nova etapa de Podemos. I no pas la darrera… em penso.
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!