Pere Meroño

. Hola bonica, què fas, què tal la Tata, i la mama? (parlem per telèfon amb J. 10 anys) . Bé, la Tata està amb la cosina, l’Aldara en una festa a prop de Santiago de Compostela. I la mama està bé, també (…)

. Què saps quan tornareu?

. Després que passi a Feira d’aquí. Escolta una cosa, papa. La mama diu que quan arribi a Barcelona m’estaré amb tu. I trobo que són molts dies, i així jo gairebé no tindré temps per a mi. No podré veure les amiguetes, ni fer les meves coses. I jo necessito el meu espai! No t’importa que estigui menys dies amb tu, oi?

. I esclar que no, bonica. Comprenc que et vas fent gran –ja tens 10 anys- i que et passa igual que li va passar a la Tata. Tu, vine quan vulguis. Jo hi serè aquí, no marxaré fora. T’hi espero. T’estimo, amor meu.

. Jo també t’estimo, papa.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!