Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Línies i formes trencadisses, fugisseres, que s?acoblen i gairebé es freguen, que hi fugen, concises, sòbries, pulcres.
Parlem d?un artista clau de l?art espanyol de la segona meitat del XX. En Pablo Palazuelo (Madrid, 1915). Un artista que concep l?art com un camí per donar sortida als problemes humans. I on la influència d?en Paul Klee i dels constructivistes russos Gabo i Pevsner és ben important.
Hi veiem pentagrames, corbes, ondulacions, dibuixos, guaixos, imatges, composicions, carnets, pintures, signes, estudis, maquetes, ones, escultures…
En Palazuelo es nodreix de l?esoterisme, la càbala, la filosofia i el pensament oriental, però també de les matemàtiques, la física, i el pensament científic.
… hi seguim veient, peces i formes encaixades, panòplies, terres, mandales, músiques, esbossos, notacions, cantorals, blaus, roigs, línies rectes, obliqües, laberints, cruïlles, cercles, circumferències, esfèrics.
La seva fita? La descoberta de noves formes. Creu, ell, que allò veritablement important són les relacions que s?estableixen entre les formes. Les formes tenen quelcom de cinètiques, en el sentit que són obertes i és l?espectador qui ha de completar-les.
… + visions: successions, volums, plàntules, obagues, transversals, somnis, artefactes, escultures en zenc, escultures en coure, escultures en llautó, escultures en ferro rovellat, escultures en acer oxidat.
Per a mi, un artista inquiet, polifònic, canviant, agosarat, innovador, valent, ple de suggeriments i impressions.
– Palazuelo, procés de treball. 15 desembre 2006 ? 18 febrer 2007. MACBA. Barcelona.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De la mateixa manera que la naturalesa és la materia esforçant-se per convertir-se en pensament, l’art és el pensament expresant-se en les condicions de la materia, i per aixó, fins i tot la més baixa de les seves manifestacions, parla tant dels sentits com de l’ànima.
Oscar Wilde
La meva crítica