Pere Meroño

Mil nou-cents seixanta set. L’enviada especial de l’agència France Presse Oriana Fallacci, cobreix al llarg de gairebé un any un dels moments culminants de la guerra del Vietnam. Voltant i tornant a voltar per tot arreu: les ciutats, les viles, la pagesia. I enraonant amb una samfaina de persones: polítics, militars, camperols, presoners del Vietcong –la guerrilla comunista triomfant-. Fins i tot té accés a diaris i documentació privada de soldats i presoners.

Valenta, coherent, de les que no afluixa, l’Oriana ens reporta, en una prosa senzilla, eficaç, de gruix, la guerra intramurs. Tot plegat amanit, a més, amb comentaris sobre el conflicte i els seus protagonistes. I talment com si es tractés d’un dietari.

La collita és un fabulós document-testimoni que dóna fe, un cop més, de la talla literària i periodística de la reportera italiana traspassada fa poc més d’un mes. Un treball que ningú que vulgui capbussar-se en aquell conflicte no pot pas negligir.

Només els més grans fan llibres tan reeixits.

… Un giorno mi chiedesti cos’è la vita: vuoi ancora saperlo

• Sì, la vita, cos’è?

• È una cosa da riempire bene, senza perdere tempo. Anche se a riempierla bene si rompe.

   

• È quando è rotta?

   

• Non serve più a niente. Niente e così sia. 

– Niente e così sia. Oriana Fallacci. Edita Bur. 12a edició. 354 planes. 7 euros. Milano. 2004.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!