Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El meu record del científic català resta una mica lluny i esvaït. I sempre va associat a la seva descoberta de Nfumu, el goril·la blanc batejat aquí com “Copito de nieve” –“Floquet de neu” quan la recuperació democràtica-. El cas és que una exposició fa una colla de mesos m’hi va atansar més a la seva vida i trajectòria personal i en el camp de la ciència (…)
Ara, aquest llibre, m’ha completat una visió més omnicomprensiva. Us en faré cinc cèntims.
Jordi Sabater Pi, és fill d’una família de petits comerciants. Després de la Guerra i la Revolució, i amb la victòria del feixisme al nostre país i al del costat, del qual, com se sap, en depenem de grat o per força, té l’opció de tocar el dos per tal de lliurar la família de despeses i, a l’ensems, de contribuir-hi una mica.
De petit, en Jordi, era atret per la natura, i per Àfrica. Així que, aprofitant familiars llunyans, fa cap a Guinea Equatorial i Fernando Poo, llavors colònia espanyola on hi feinejarà com a capatàs d’una plantació de cacau. Alhora, l’home no se’n pot estar, Sabater, fa treballs naturalistes, s’endinsa a la selva, i va llegint sense aturador.
Per diverses circumstàncies, se li brinda l’ocasió de conèixer homes de ciència nord-americans, els quals l’aconsellaran en els estudis i un d’ells li recomanarà que aprofundeixi l’estudi dels primats, en concret de ximpanzés i goril·les, atès que se’n sabia ben poc. Dit i fet, Jordi posa fil a l’agulla i perpetra articles i descobertes que seran publicats en diverses revistes especialitzades de nivell internacional.
A partir d’ara, va teixint contactes, National Geographic s’interessa per la seva trajectòria i el beca. L’Ajuntament de Barcelona obre un centre a Ikunde, Guinea, per tal d’aconseguir bestioles pel Zoo i hi posa al davant a en Sabater Pi. Hi descobreix “Floquet de neu”. Retorna a Catalunya quan la independència de Guinea. Esdevé conservador del Zoològic de Barcelona. Inicia, amb 47 anys, estudis universitaris, fa la carrera de Filosofia i Lletres branca Psicologia, esdevé professor ajudant, professor titular, i catedràtic. Rep una beca per col·laborar amb Dian Fossey. El jubilen i acaba com a professor emèrit i fa fent llibres, articles, amb un gran fons bibliogràfic i de dibuixos –és un gran dibuixant- que dóna a la Universitat de Barcelona.
El llibre és basat en una cinquantena d’entrevistes amb ell, per part de dos col·laboradors seus, i tracta de preservar una certa memòria oral. Crida força l’atenció, la saviesa del professor, els seus comentaris sobre etologia, el futur de la humanitat, l’errònia centralitat dels humans en relació a la resta d’animals que poblen el planeta, i altres opinions ben interessants.
Un personatge important i que cal conèixer i aprofundir-ne.
. Okorobikó. Una biografia de Jordi Sabater Pi. Joan Tort i Pere Tobaruela. 223 planes. Edicions La Magrana – National Geographic. Barcelona. 2003.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!