Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Per la seva simpatia i proximitat al moviment obrer es va afiliar a CCOO i milità al Partit Comunista del País Valencià. D’altra banda,, el poeta de Burjassot va guanyar-se el pa fent de periodista. Des dels anys 50 s’incorpora al diari LAS PROVÍNCIAS, en el qual assumirà, un cop destituït el director Martí Domínguez, el càrrec de cap de redacció al llarg de 20 anys, fins a la seva prejubilació unilateral (…)
Estellés té, doncs, una important i força desconeguda, i molt interessant, obra periodística per descobrir.
El llibre que acabo de llegir en mostra una petita part: uns versets en català que hi veuen la llum entre 1959 i 1974. Versets que parlen del diví i de l’humà, mai de política, costums, tradicions, l’oratge, les dones –tema etern-…
Malgrat que els versets ens acosten a un Vicent Andrés Estellés amb bata i sabates, un escriptor encara per polir, n’hi ha un bon grapat de versets que sobresurten per la seva qualitat i amenitat.
Al final, els compiladors, ens regalen articles en català i en castellà, per cert, magníficament, molt ben escrits. A destacar, en ells, el perfecte domini i la gràcia amb que hi empra la llengua castellana.
En qualsevol cas, us convido a què hi aprofundiu en la coneixença, en el seu vessant periodístic, del millor poeta dels Països Catalans des d’Ausiàs March.
. Obra periodística. Vicent Andrés Estellés. 287 planes. Editorial Denes. Paiporta (L’Horta). 2003.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!