Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

25 de gener de 2011
4 comentaris

Obabakoak (Bernardo Atxaga)

“- Maria Vockel. Johamesholf, 2. Hamburg –va respondre el pare llegint el remitent. Una esgarrifança em va recórrer l’esquena. Semblava impossible que una cosa com aquella pogués ocórrer. Però allà hi havia la prova que sí. El sobre de color crema era real, igual com les dues quartilles escrites que l’omplien” (…)

De nou, he fet diana amb un títol. Tot i que Joseba Irazu (Asteasu, Gipuzkoa, 1951) -nom real de Bernardo Atxaga-, no és un autor nou per a mi –més encara, m’hi estic capbussant a fons-, acabo de llegir, embadalit, corprès, apassionat, el llibre que el féu un autor àmpliament reconegut arreu del nostre país i del del costat –a Euskal Herria ja n’era, de reconegut; parlem, segons els barbats entesos, del primer escriptor basc d’avui dia.

 

Es tracta d’un llibre captivador. Curull de relats, d’històries, que t’encalcen, et sorprenen, que ho deixen córrer i hi tornen. Narracions datades al lloc imaginari d’Obaba, el poble natal d’aquest escriptor que va militar a ETA, Asteasu, a Hamburg, a l’Orient, en els temps actuals, un segle abans, i més enrere.

 

Històries? Sí, un caramull. De tota mena. D’aventures. D’amor. De misteri. Sobre l’ofici d’escriure…

 

Una perfecta maquinària literària ben greixada, amb una bona escriptura que no es fa notar i resta eclipsada per les trames fluents, que sobreïxen i romanen colgades, com els corrents d’aigua.

 

Algunes, bastants d’elles, han fet que em passi una cosa rara: que mentre viatjo en bus o en metro –servidor llegeixo tothora, m’he passat de parada.

 

Us el recomano, doncs. No és pas l’únic text d’Atxaga que paga la pena. En aquesta secció dedicada a l’escriptor que va estudiar i viure a Catalunya durant una colla d’anys, n’hi trobareu, ara, i més endavant, altres llibres seus que són mereixedors d’una lectura atenta i grata.

 

. Obabakoak. Bernardo Atxaga. Traducció de l’euskera al català: Marta Hernàndez Pibernat, 1990. Butxaca 62. 428 planes. Barcelona. 2005.

Josep Pallach 1920/1977

  1. Fascinant. Des que vaig llegir Obabakoak, Atxaga és un dels meus escriptors de referència. L?última obra que vaig llegir va ser El Fill de l’acordeonista. També, molt recomanable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!