Preàmbul. La legislació en matèria de llengua dels estats forasters francès i espanyol pot ser aplicada, amb profit, en la situació de la llengua pròpia dels Països Catalans. Al català, comptat i debatut, no li calen ni més ni menys proteccions. És per això que es promulga la següent norma.
Article únic. S’assumeix l’articulat de la legislació lingüística francesa i espanyola, substituint aquells idiomes pel català en tot allò que faci referència a: protecció, promoció, defensa, ús, i política de sancions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!