Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Quan trobem una veu, angelical fins i tot, unes lletres belles, un tot que t’escalfa el cor, quina importància tenen, al seu costat, al costat d’aquest art, d’aquests sentiments transmesos, les ideologies, la nacionalitat, les guerres, les paus? Malament rai aniríem si ens prohibíssim a nosaltres mateixos escoltar algú, llegir algú, perquè pensa diferent, contràriament, a nosaltres. Malament. És per això que no vull estar-me de regalar-me i de regalar-vos aquest be de déu d’una cançó. Una cançó senzilla, pròxima, tendra, contra el món sacsejat i enfebrat, contra la discòrdia, una cançó que uneix per damunt de totes de les barreres. Vet aquí el que ens ofereix Ajinoam Nini (en hebreu, ?????????? ??????), més coneguda com Noa (…)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He vist el dia, el mar, la muntanya, el cel, la sorra… i, això barrejat amb la veu de Noa… una meravella. Tot! sense sortir de casa. Gràcies, m’ha refrescat.
l’Annatreballadora