Pere Meroño

En Woody Grant és un avi amb simptomes accentuats de demència que rep una carta on li diuen que ha guanyat one milion dolars, i prest, i quan no el vigilen, engega carretera enllà en cerca de la felicitat monetària (…)

La dona, l’altre fill, advoquen per ingressar-lo en una residència com a solució. El petit, no vol i acompanya el pare per tal que pugui satisfer un desig que sap que és un pur miratge publicitari, una vulgar i tossuda enganyifa. 

L’odissea, suposa un retrobament amb el fill, amb la família; el film destapa, també, secrets familiars majúsculs, gairebé inaferrables.

Entre paratges ferèstecs, de sòlida agricultura mecanitzada, horitzons esbatanats, tenim aquí un cant a la vida, el drama de quan els pares comencen a defallir i espeteguen, i els fills hi hem de tenir-ne cura. També la lluita per la dignitat en un film on tothom reeix amb bona nota, amb un gegantí Bruce Dern.

Amb aquesta gran director d’actors que és Alexander Payne.

Una pel.lícula entendridora, trista, esperançada, d’una infinita bellesa narrativa i plàstica, amb l’omnipresència de l’amor, la tendresa, la sensibilitat.

Un film enorme!

. Nebraska. Dir. Alexander Payne. Amb Bruce Dern, Will Forte, Stacy Keach (que feia de Mike Hummer, el detectiu, en una reeixida sèrie televisiva fa un grapat d’anys). 2014. EEUU. 115 minuts.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans