Jocs Olímpics d’Hivern. Setembre del 72. Munic. Un escamot del grup instrumental Setembre Negre -darrera del qual hi ha Al Fatah i l’Organització per l’Alliberament de Palestina-OAP d’en Iàsser Arafat- segresta, primer, i assassina, tot seguit, 2 membres de l’equip olímpic israelià i 9 persones més.
El govern hebreu de la socialista Golda Meir -petita, cua de cavall enfarinada de blanc, rostre bondadós, ben sanguínia dama de ferro- fa bombardejar algunes bases de l’OAP a Síria i el Líban. La Meir passa el Rubicó i sota la filosofia que “matar jueus ha de sortir, a partir d’ara, molt i molt car” ordena l’Operació Còlera de Déu. Un agent del Mossad -el temible i temut servei secret israelià, entre els millors, si no el millor, del món- infanta un escamot civil amb l’encàrrec d’assassinar, un a un, els responsables de la matança muniquesa.
Vet aquí el darrer film de l’Steven Spilberg, jueu i cineasta d’allò més taquiller. Un film que transita des de la més exquisida equidistància -cosa no gens fàcil, amb una fonda reflexió moral sobre la misèria de les guerres -fins i tot, i això és un comentari meu, de les guerres necessàries. Sòlid film d’espies però també acurat retrat psicològic. Jueus i palestins equiparats en la ignomínia d’una dinàmica embogida, sense parió. Cap ni un horitzó tret de la mort quotidiana que no atura.
Israelians i palestins. Guerra inútil. Estèril. Empat infinit. Guerra, també, infinita. Dos pobles que han de viure en pau i en democràcia, amb estats propis. M’estimo molt Israel, i sóc pro-israelià, és per això que amb l’Spilberg -un cineasta de films de crispetes que, malgrat tot, sap volar prou alt- vull aixecar un crit a favor d’una pau duradora, i per la creació d’un estat palestí democràtic.
Munic: un film necessari. Més encara, imprescindible.
– Munich. Steven Spilberg. 2005. 2 hores i 44 minuts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El film del Spielberg no es imparcial com alguns creuent, ni real, i comta els cosses fora de la realitat, i sempre des d’un punt de vista israeliá.
I la “guerra entre israelians i palestins”, no es una guerra en el sentit tradicional de la paraula. Es una lluita del poble palestin contra l’ocupació israeliana.
Una pau duradora no es posible sense reparar totes les injusticies que les potencies mondiales i el estat israeliá han fet als palestinians (i a altres pobles). Jo també crec que els palestinis i els jueus han de viure en pau… peró no en dos estats separats (no son viables), sino en un estat laic, democratic i socialista.
Munic, un film a veure amb ulls critics (com tot els films).
Us recomend llegir este comentari d’un jueu israeliá, Uri Avnery, del bloc Gush Shalom:
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=26495