Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El seu traspàs es va produir diumenge passat a l’edat de 84 anys. Nascut a Bochum, fill d’obrer metal·lúrgic i metal·lúrgic també, va cursar estudis d’Econòmiques i va entrar a militar de ben jove a l’SPD i a l’IG Metall, el sindicat metal·lúrgic més important d’Europa (…)
El bo d’en Matthöfer és elegit diputat del 1961 al 1987 i va ser secretari d’estat sota el govern de Willy Brandt, i ministre de recerca i tecnologia, i més tard d’Hisenda, amb un d’en Helmut Schmidt.
Els seus companys del grup parlamentari socialdemòcrata, no sense raó, el batejaren com el “diputat per Barcelona”, atesa la relació llarga, intensa, i estratègica que va mantenir amb la ciutat i amb Catalunya. Matthöfer sovintejava les platges de Lloret de Mar i era amic i contacte, entre l’SPD i la Internacional Socialista, amb en Josep Pallach, el més gran líder socialista que ha tingut el nostre país.
Efectivament, Matthöfer va recolzar Pallach, va arribar a suggerir el nom del figuerenc com a hipotètic líder del PSOE a tot Espanya.
Quan vaig escriure la biografia de Pallach, Matthöfer era un personatge citat a pleret en papers i paperets i pels testimonis més qualificats de la socialdemocràcia catalana.
En homenatge al polític honest i treballador, al fill d’obrers intel·ligent i dúctil, no em vull estar de reproduir un paràgraf del meu segon llibre sobre en Pallach, recentment publicat, que en parla –descansi en pau:
“CONGRÉS
L’SPD alemany, el PS francès, el Labour Party, el PS d’Holanda, el PS de Portugal… i Jordi Pujol –CDC-, Jordi Gil –PSCc-, Rafael Ribó –PSUC-, Irwin Brown per part de la molt forta organització sindical nord-americana AFL, havien confirmat la seva assistència al primer congrés del Partit Socialista de Catalunya, el darrer d’en Pallach, qui finaria poques hores després.
Una assemblea convocada sota el lema: “El socialisme democràtic per la Generalitat”. La Internacional Socialista, no hi ha més cera que la que crema, n’havia excusat la seva presència…
En Hans Matthöfer, un metre i vuitanta-cinc centímetres de teutònica estampa i foguejat en les fàbriques i en el sindicalisme metal·lúrgic –la totpoderosa IGMetall –Industriegewerkschaft Metall, “Industrial Union of Metalworkers’- intervingué en el ple tot duent la salutació de Willy Brandt, president de la Internacional Socialista. Féu vots per la unitat del socialisme català i abonà una solució federalista per Espanya com la que tenen a Alemanya, tot això en un castellà fluid i convincent.
Amb un llenguatge planer, fort accent gironí, i una lleugera afonia, Josep Pallach centrà la seva intervenció en la recuperació de la Generalitat provisional i el president Josep Tarradellas.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!