A les darreries dels noranta, en Jordà patí un infart cerebral. Com a conseqüència de tot plegat, el director ha viscut amb greus disfuncions físiques, i de memòria, entre d’altres.
El film que ressenyem, projectat ahir dissabte, quan va morir el gran Joaquim Jordà, és una reflexió a l’entorn de tot això.
Com és habitual en ell, home clau en l’anomenada “Escola de Barcelona”, i del cinema veritat i alternatiu, en la pel·lícula conflueixen diverses històries: la del psiquiatre portuguès que inventà i practicà, durant els anys vint del segle passat, la lobotomia; la d’un col.lectiu de malalts mentals que conviuen i interpreten una obra teatral lligada a l’inventor de la lobotomia; la del propi Jordà, l’operació viscuda i les seqüeles desfermades.
Un film ferm, reflexiu, cru -a voltes-. A càrrec d’un dels grans noms del cinema del nostre temps, manufacturer d’una mena de cinema que, dissortadament, sembla que va passant avall.
– Mones com la Beckey. Dirigida per en Joaquim Jordà. Barcelona.1999.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!