Pere Meroño

Sento la necessitat d?aconseguir el màxim d?intensitat amb el mínim de mitjans. És el que m?ha portat a donar a la meva pintura un caràcter cada cop més despullat.

L?artista és un home que ha de superar l?estadi individualista i esforçar-se per accedir a l?estadi col.lectiu. Ha d?arribar tan lluny com pugui, dominar, rebutjar, despullar la individualitat per submergir-se en l?anonimat.

Les obres més recents són les tres grans teles blaves. He trigat molt a fer-les. No a pintar-les, sinó a meditar-les.

Treballo cada cop més en estat de trànsit, diria fins i tot que, actualment, gairebé sempre hi estic. I penso que la meva pintrua és cada vegada més gestual.

És la matèria que ho domina tto. Estic contra tota recerca intel.lectual preconcebuda i morta. El pintor treballa com el poeta: primer ve la paraula, després el pensament.

Als que veuen les meves obres els voldria explicar per què són així, per què un dia vaig decidir vincular-me a la vida secreta de les coses, i com a poc a poc vaig anar suprimint totes les realitats exteriors per arribar al Signe, que és un Ideograma. Aquesta comprensió d?una vida interior de les coses la podem trobar a la cultura oriental.

– Joan Miró 1956-1983, Sentiment, emoció, gest. Fundació Joan Miró.

PD. Els textos correponen íntegrament a l?artista Joan Miró.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!