Pere Meroño

A Miami, els republicans es troben per triar entre un aplec de noms (Ronald Reagan, Nelson Rockefeller, Richard Nixon). Hubert Humphrey, Eugene McCarthy, McGovern, Lyndon B. Jonhson, Ted Kennedy… interactuen en el cas dels demòcrates.

A partir d’aquí, l’irlandès Mailer -un dels pares, també, del ‘nou periodisme’, vivisecciona cada convenció política. No és una mera crònica superficial, és un cabussament en les interioritats de la política americana, del perfil americà, de la història americana. És, curt, un tractat sobre els dos principals partits que vertebren aquella gran nació.

Norman Mailer fa certa aquell principi establert del periodisme americà que diu que no importa que un periodista sigui partidista, si no que l’important és que ho faci constar perquè els lectors i les lectores en prenguin coneixement i, si cal, distància crítica. O, que en qualsevol cas, hi estiguin advertits. En Mailer es, decididament, demòcrata. Més encara, a principis dels 60 es va candidatar per Alcalde de New York. Més encara, durant els anys 50, Mailer era a l’extrema esquerra i defensava propostes revolucionàries.

Fa gràcia com Mailer reconeix que sempre li ha ventat tants calbots com ha pogut a en Richard Nixon. “Nixon, el brut”, “Nixon, el trampós”, mentre ens promet que mirarà de dir-ne alguna cosa positiva, però reconeixent, a un temps, que és molt difícil, que no troba res, però res, que li agradi de Nixon –ni el pentinat, ni la mandíbula, ni el nas, ni la vestimenta, ni la forma de parlar, ni la política. Res. Zero.

Amb els demòcrates, no serà pas menys àcid, el bo i batallador, i milhomes d’en Mailer –que confessa la seva propensió a fotre quatre hòsties a qui sigui quan cal i molt convé. El president Johnson –ex vicepresident de John Kennedy, n’és el seu predilecte. També l’alcalde demòcrata Daley, de Chicago, protagonista de l’ús furiós, furient, boig, de la força armada contra els joves, els manifestants, contra delegats demòcrates, contra dirigents del seu partit. Amb centenars de detinguts, torturats, colpejats, en una bacanal de sang i ferits.

Vivíssima crònica, model periodístic, el llibre és, per damunt de tot, una enciclopèdia, un tractat, sobre la política (“la política és propietat”, hi afirma).

Recomanat per al pública en general, sí, però especialment per a periodistes i gent vinculada al món de la política (n’aprendran moltes, de coses).

Un llibre excepcional.

. Miami y el sitio de Chicago (Miami and the siege of Chicago,1968). Norman Mailer. Traducció castellana i pròleg de Antonio García Maldonado.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans