Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

11 de juliol de 2011
3 comentaris

Me?n recordo de l’Agustí Falcó i Porta

Les lectores i els lectors de Badalona i d’una certa edat d’aquesta equilibrada i prou transversal, nacionalment, pàgina web, saben, com jo, que en Falcó –que en pau descansi- era el president de la Federació d’Empresaris de Badalona-FEB. Servidor el vaig tractar prou sovint –li tenia gran simpatia, jo, i un gran apreci, sentiment que, em penso, era correspost- durant bona part dels anys 80 mentre jo feia periodisme i política, millor dit, política i periodisme a la meva ciutat (…)

Agustí Falcó era un home de viva i guspirant intel·ligència, de notable prudència, però que tenia uns rampells que el feien ben autèntic i reconexible. Recordo les seves explicacions sobre l’economia de Badalona, el seu futur, també l’anècdota que m’explicà quan va anar a Madrid a un plenari de la CEOE, i va constatar que era ben bé igual o fins i tot més alt que el president de la patronal espanyola José María Cuevas. També les seves al·lusions, agudes i corrosives sobre la poca relació que hi ha entre l’alçada física de les persones i l’alçada de la seva intel·ligència. També recordo altres converses; ell parlava, jo, atent, me l’escoltava amb simpatia i atenció.

 

Agustí Falcó és un record d’aquells que em visiten tot sovint, més encara, quan el cognom i la gran similitud física del fill, líder i regidor de CiU, Ferran Falcó, me’l fa més present. Més encara, hi torno, perquè la gran notorietat del dirigent local convergent n’ha intensificat una recordança tan grata.

 

No conec al fill, antic regidor, entre altres, del Districte on és troba inclòs el meu barri, el Congrés. però, ara, tot parlant del seu progenitor, voldria fer-li un amable retret: la qualificació de “patata” adreçada al líder badaloní del PP i actual batlle Xavier García Albiol fou un comentari poc oportú i intel·ligent. Primer, perquè una persona que arriba a ser primera autoritat de la tercera ciutat de Catalunya no pot pas ser un “patata”, segona, i més greu, perquè el menysteniment d’una persona –recordem els casos de Jordi Pujol, de Xavier Trias, de François Miterrand…- és una via segura que assegura l’èxit polític de les persones negligides (encara recordo quanta gràcia feia a Can PSC, el retrat del president de Catalunya, publicat a EL PAÍS, quan presidia, amb els ulls mig aclucats, assegut un xic eixarrancat, una parada militar. La foto ocupava un lloc rellevant, per cert -en sóc testimoni-, de l’oficina de premsa del PSC del c. Nicaragua.

 

De tota manera, vull subratllar que malgrat que el comentari no és pas afortunat -el de Ferran Falcó adreçat a Xavier Albiol- la “lectura” dels resultats i les conseqüències que n’ha tret sí que ho són, d’intel·ligents, i a més dignes de la intel·ligència sagaç del seu pare, a qui segueixo recordant i apreciant gairebé trenta anys després.

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

 

PD. Agustí Falcó, a la dreta de la fotografia.

 

  1. … tot i que més d’una llarga conversa havia tingut amb ell mentre feia de periodista a l’Eco, després a RdB i finalment a El Punt. Coincideixo en el retrat que fas de l’Agustí, en Falconeti.

    Per cert, no ho saps… però vaig fent redifusió de molts dels teus apunts al meu twitter. Ara mateix ho faré amb aquest.

    Salut i tenim aquell dinar pendent! 😉

    Oriol. 

  2. Benvolgut Pere,

     

    He llegit atentament l’entrada que heu publicat en aquest bloc, i vull agrair-vos molt sincerament les paraules que hi dediqueu al meu pare. La veritat és que hi he vist fidelment reflectida la seva personalitat, en els comentaris que feu i les situacions que descriviu. El meu pare era una persona amb la “intel·ligència guspirant” que esmenteu, i amb la ironia i el caràcter que desprenen les anècdotes de què parleu. Us agraeixo molt que tingueu viu aquest record, com el tenim els membres de la meva família.

     

    I també us vull donar les gràcies pel fet de manifestar que us recordo el meu pare. És, personalment, una de les millors coses que se’m poden dir, suposo que com a qualsevol fill, d’altra banda.

     

    Pel que fa a les reflexions sobre l’actualitat política que feu a l’entrada del vostre bloc, he de dir-vos que estic d’acord que l’expressió a què feu referència possiblement no fou la més encertada. Tot i això, cal dir que la vaig emprar en una entrevista radiofònica, i com a metàfora per a posar de manifest que potser calia fer possible que qui havia guanyat les eleccions amb mètodes i discursos fonamentats en la demagògia i el titular fàcil i cridaner, tingués l’oportunitat de provar les dificultats que implica governar una ciutat complexa com Badalona, amb l’esperança que llavors tothom comprovaria les limitacions de l’aspirant a alcalde.

     

    M’alegra, alhora, que valoreu positivament l’opció que finalment vàrem prendre. Va ser fruit d’un intens procés de reflexió col·lectiva –també personal- no exempta de dificultats i dubtes. Una situació pròpia de l’exercici de la política, i que els qui ens hi dediquem assumim com a part d’aquesta dedicació al servei públic.

     

    Finalment, voldria demanar-vos si seria possible que ens coneguéssim personalment. Podeu enviar un correu electrònic a grup_ciu@badalona.cat, i ens posarem en contacte per mirar de trobar un dia i una hora que ens vagi bé per a parlar de política, de Badalona, o de qualsevol altra qüestió.

     

    Us reitero el meu sincer agraïment per les paraules de l’escrit, i confio a poder-vos conèixer personalment ben aviat.

     

    Cordialment,

     

    Ferran Falcó Isern

Respon a oriol_llado Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!