Sóc reaci, un que és maniàtic, a llegir llibres d’èxit a la primera de canvi (dels que m’agradaria compartir, esclar). I ara li ha tocat el torn a “lo primer” de la Rojals (…)
Per a mi, el moment clau del text, el que em va enganxar de forma definitiva i irremissible, va ser quan un nen que dibuixa al pati és interpel·lat per una nena curiosa, la Mart… Èlia.
En aquest moment just, i precís, l’autora em va segrestar. I no sols no vaig poder-m’hi resistir, sinó que vaig cedir a l’encís indiscutible de la xicona de la “collita 1975”.
El “Primavera…” em sona a Sebastià Juan Arbó, a Jesús Moncada, i al microcosmos ebrenc que tant m’estimo. I també, oco, a Faulkner, el petit gran gegant sudista.
Això de què parlo no és pas un llibre, ni un constructe, que és una llarga conversa, i també una confessió, i de les grosses. I
A més, el “vaixell” capitanejat per la Marta condueix per vides menudes, i territoris mínims, i per això ben universals.
La conversa és llarga i mai, tafaners com som, no en tenim prou.
I el millor: en sabem força coses, de la MR i la Palma d’Ebre, i ens consta que l’autora ens anirà nodrint, poc a poquet, de noves històries d’aquest univers ric, bellugadís, i de les seves històries meravelloses… (Fet i fet, ara que ningú no ens escolta, la Marta és molta Marta)
http://twitter.com/perermerono
CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!