Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

18 de març de 2015
0 comentaris

Ma, Ma, Ma, Mamma, Maria

La lletra i música la va popularitzar el conjunt italià “Ricchi e Poveri”. I ara, dia si, dia també, tinc el plaer de sentir-la tants cops com vull (…)

És tan fàcil com posar atenció en un senyor rus, d’ulls blaus, a qui encara li resta el rastre d’una cabellera rossa, a prop de la seixantena d’anys, que, acompanyat d’una veu magnífica i d’un mòdic equip de música, ens la canta de la línia verda del Metro barceloní estant, tant com vulguem.

L’home hi posa voluntat i dedicació. I arrenca, no ho dubteu, algun somriure als més veterans del comboi –entre ells un servidor, que ja té una edat… I a vegades, poques, ai! n’arreplega algun dineret.

És el meu companys músic; l’home que em fa entendrir amb vells i bonics temes de quan érem, encara, joves.

Cançó

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!