Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

18 de març de 2015
0 comentaris

Ma, Ma, Ma, Mamma, Maria

La lletra i música la va popularitzar el conjunt italià “Ricchi e Poveri”. I ara, dia si, dia també, tinc el plaer de sentir-la tants cops com vull (…)

És tan fàcil com posar atenció en un senyor rus, d’ulls blaus, a qui encara li resta el rastre d’una cabellera rossa, a prop de la seixantena d’anys, que, acompanyat d’una veu magnífica i d’un mòdic equip de música, ens la canta de la línia verda del Metro barceloní estant, tant com vulguem.

L’home hi posa voluntat i dedicació. I arrenca, no ho dubteu, algun somriure als més veterans del comboi –entre ells un servidor, que ja té una edat… I a vegades, poques, ai! n’arreplega algun dineret.

És el meu companys músic; l’home que em fa entendrir amb vells i bonics temes de quan érem, encara, joves.

Cançó

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!