Va significar molt per mi, la ràdio, durant la dècada dels 80. Aleshores, una colla de ganàpies fundàrem una emissora local i generalista. Personalment, vaig estar vincular als naixents serveis informatius tot prenent part en l’elaboració i presentació d’un noticiari que s’emetia cada dia, i també, ara en solitari, d’un programa setmanal d’entrevistes d’actualitat -titulat “en profunditat” (…)
Foren, doncs, tots aquells, dies i anys de ràdio. Tothora escoltant programes.
Va ser així que vaig descobrir en Luis Arribas Castro (Barcelona, 1934), traspassat fa poc. M’enrecordo, vivament, dels seus directes sensacionals, ben humans i emotius. Com enraonava amb la gent, sobretot amb les senyores, el seu públic natural; i, en particular, una memorable entrevista amb el polític Francisco Fernández Ordoñez. Veu de vellut i una gran trempera natural.
Fet i fet, l’Arribas Castro fou un innovador i un revolucionari d’aquella ràdio a la que dedicà 37 anys: promocionà cantants (en Salvatore Adamo, en Tom Jones, l’Elvis Presley, els Sirex, els Mustang, els Brincos, el Duo Dinámico, en Luis Aguilé, en José Guardiola … portà a Espanya en Frank Sinatra); va ser un dels pioners dels programes patrocinats –conegudíssim per un d’ells com a “Don Pollo”; fou un dels primers en treure els micròfons al carrer; en passejar pel carrer i els mercats.
Era tan i tant especial, l’Arribas, que, malalt mortalment de càncer, confegí, amb puny i lletra, la pròpia esquela:
´”La ciudad es un millón de cosas”
hoy entre este millón está mi muerte, soy:
Luis Arribas Castro
“Don Pollo”
Genio de la radio derribo de la vida (Arcadi Espada) Si queréis acudir a despedirme podéis venir el 18 de febrero …
Així era i així ens ha deixat aquest home de ràdio, promotor musical, pintor, anomenat Luis Arribas Castro (vilment arraconat els seus darrers anys) Sens dubte, el més gran entre els grans. Descansi en pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Dolgut m’he sentit per la mort de Luis Arribas Castro. Son molts els records que em porta el Don Pollo i "La ciudad es un millon de cosas", van lligats amb la meva adolescencia quan el meu pare ens portaba a la meva germana i a mi en cotxe a l’escola, i a la radio sonaba el Don Pollo i "las macetas". I que podia atreure a un adolescent aquell programa?, dons no ho se, pot ser la forma directe , fresca i alhora optimista de la seva veu mentre un encara estaba mig adormit al cotxe. >No ho se, pero m’ha dolgut molt la seva mort.