Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La biografía “optimista” de Jordi Solé Tura es, más quizás que cualquier otra cosa, una metáfora de la historia comunista de al menos tres décadas. Aunque finalmente todo aparece detrás del rótulo “padre de la Constitución”, lo cierto es que en la vida de este hombre que acaba de morir se distinguen distintos tiempos, y diferentes compromisos (…)
Gutiérrez és un militant històric de l’esquerra comunista, de la LCR, i molt crític, per tant, amb la trajectòria del fundador de l’Organització Comunista/Bandera Roja (OC-BR).
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
PD. En la fotografia veiem Jordi Solé Tura, llavors portaveu del Grup Parlamentari Comunista PCE-PSUC, al congrés dels diputats, i al seu costat Santiago Carrillo, secretari general del Partit Comunista d’Espanya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jordi Sole Tura i Adolfo Suàrez van ser utilitzats per llavar-li la cara a la ‘democràcia’ espanyola hereva de l’antic régim.
Però la coincidència ha fet que els compromisos que els dos van proposar a canvi, per un consens ampli a la transició, s’esvaeixen en el temps i la desmemòria interessada i l’atzheilmer.
I Jordi Solé Tura va veure com s’esvaïen els compromisos que van fer possible la transició d’un marc federal real, mentre esperava assegut fins la desmemòria.
Els dos van ser utilitzats per a ser ússats i tirats.